Arxiu d'etiquetes: pobles

Preixens (Noguera)

7 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,67 km2, 315 m alt, 443 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, a la ribera del Sió -que el travessa d’est a oest-, als estreps septentrionals de la serra d’Almenara.

A l’agricultura preponderen els conreus de secà, i produeix principalment cereals; al regadiu hi ha fruiters i blat de moro. Complementa l’economia local la ramaderia de bestiar boví, oví, porcí i les granges avícoles i de conills; indústries derivades. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.

El poble és a la dreta del Sió; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i destaca el castell de Preixens, tots dos d’origen romànic.

El municipi comprèn els pobles de Pradell de Sió i les Ventoses, el castell de Pradell, la quadra i santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Preixana (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 21,52 km2, 328 m alt, 381 hab (2017)

0urgellSituat al pla d’Urgell, a la vora del canal d’Urgell, a la dreta del riu Corb, al sud-est de Bellpuig.

Els regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües provinents del Segre, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada principalment al conreu de cereals i farratges; de secà es conreen, a més, oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia amb granges de bestiar porcí i avicultura; indústries derivades. Hi ha estat tradicional l’ofici de picapedrer. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector de regadiu, al límit amb el de secà. Església parroquial de Santa Maria. Havia estat emmurallat i hi ha alguna resta d’un antic castell de Preixana.

Prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Hortes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival Tastasons

Prats i Sansor (Baixa Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 6,57 km2, 1.124 m alt, 232 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Prats i Sampsor)  Situat a la riba esquerra del Segre, al peu de la Tosa d’Alp, entre la Batllia i la resta de la Cerdanya, al peu de la muntanya inferior del Moixeró. Els antics boscs de roure han estat substituïts en bona part per plantacions de coníferes.

Agricultura amb cereals de secà (blat, ordi, civada i sègol) i farratges. La ramaderia és una important font d’ingressos municipal; bestiar boví i porcí. Al sud de Sansor hi ha unes mines de lignit en explotació. El turisme i la funció residencial hi pren cada cop més rellevància.

El dos nuclis més importants del terme són els pobles de Prats de Cerdanya (format pels nuclis de Capdevila i el Barri), cap del municipi, i el de Sansor; hi ha també el santuari de Sant Salvador de Predanies (segles XI-XII) i la urbanització del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pratdip (Baix Camp)

16 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 36,27 km², 245 m alt, 718 hab (2017)

0baix_camp(pop: el Prat)  Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la vall de la Dòvia, afluent per l’esquerra del riu de Llastres, límit meridional del terme i accidentat pel vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. El territori és molt muntanyós, la superfície inculta és ocupada per la garriga, pasturatges, bosc i requissers.

Agricultura de secà; sobresurten els avellaners, seguits pels ametllers; hi ha poques hectàrees de regadiu (horts). Avicultura i cria de porcs i conills. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi ha restes de la muralla i del castell de Pratdip, que formà part de la baronia d’Entença; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Prat de Comte (Terra Alta)

3 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 26,43 km2, 363 m alt, 181 hab (2017)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Ebre, a la dreta del riu de la Canaleta, afluent de l’Ebre i accidentat pels ports de Beseit, entre la serra de Pàndols i de l’Espina. El territori és molt muntanyós; la superfície inculta és ocupada per garriga i bosc (pinedes).

Agricultura de secà, amb conreus mediterranis (vinya, cereals, oliveres). La ramaderia (especialment el bestiar porcí i oví) hi té una certa importància. Explotació d’argiles refractàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és enlairat a l’esquerra del barranc a Xalamera. Església parroquial de Sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha la caseria de la Codolada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pradell de la Teixeta (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Portella, la (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 12,31 km2, 259 m alt, 708 hab (2017)

0segriaSituat al nord de la comarca, al límit amb la Noguera, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.

Agricultura amb conreus de secà: cereals, olivera; i també de regadiu: gra, farratges (alfals) i, principalment, fruiters (pomera), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de la Noguera Ribagorçana. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; avicultura. Cooperativa agrícola i empreses que es dediquen a la comercialització de la fruita. Pertany a l’àrea comercial de Lleida.

El poble és situat en un planell rocós. Església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn la caseria i antic terme de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Portbou (Alt Empordà)

27 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Porqueres (Pla de l’Estany)

11 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cobla La Principal – Bàsquet

Pontós (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques