Arxiu d'etiquetes: pobles

Pobla de Claramunt, la (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,54 km2, 265 m alt, 2.190 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l’inici del congost de Capellades (estret de la Pobla), al sud-est d’Igualada. A la zona forestal hi ha pins pinyers i blancs, alzines, roures, matollar i erms.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. L’activitat industrial ha pres rellevància enfront del sector agrícola; sobresurten la indústria paperera, la tèxtil (cotonera) i la de materials de construcció. Àrea comercial d’Igualada. Important ascens demogràfic a partir del 1950.

El poble està situat al peu de l’antic castell de Claramunt, de la baronia de la Conca d’Òdena, amb capella romànica. Església parroquial de la Trinitat (segle XVIII), on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (atribuïda al segle XIII). Museu del Moble i de la Casa Pairal.

El terme comprèn, a més, el raval de la Pobla Vella, les caseries dels Vivencs, la Rata, les Figueres i l’Estrassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Cérvoles, la (Garrigues)

12 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 61,92 km2, 663 m alt, 194 hab (2017)

0garriguesSituat al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, al vessant septentrional de la la serra la Llena, d’on devallen diversos barrancs fortament encaixats fins al riu de Set, que forma tot el límit nord-oriental del terme. Gran part del terme és ocupat pel sector forestal (boscs de pins i matollar).

Agricultura amb conreus de secà (predomini d’oliveres en més de les tres quartes parts, seguides dels cereals, els ametllers i la vinya); cooperativa oleícola i vinícola. Ramaderia ovina i porcina. Complementen l’economia les activitats derivades de l’agricultura i la ramaderia. Àrea de Lleida. Reducció de cop a les tres quartes parts de la població des del 1930.

El poble és al peu d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Cérvoles; a l’església parroquial hom venera la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble i procedent de l’antiga ermita de la Junquera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Poal, el (Pla d’Urgell)

4 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 8,88 km2, 216 m alt, 637 hab (2017)

0pla_urgellSituat a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent el 1930, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Noguera.

L’agricultura de regadiu ocupa més del 85% del total conreat i es destina a cereals (especialment blat), farratges (blat de moro, alfals), hortalisses i arbres fruiters (pera llimonera). Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles i de conills. Petita indústria (taller de confecció). Àrea comercial de Lleida.

El poble és al sector de l’esquerra del riu Corb. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan, fou bastida el 1776 i té com a sufragània la dels Arcs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Plans de Sió, els (Segarra)

22 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 55,89 km2, 412 m alt, 509 hab (2017)

mapa segarraNom oficial de l’antic municipi de les Pallargues quant el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó. Situat a la vall mitjana del Sió.

Predomini dels conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses), els quals es localitzen a la vora del riu. Ramaderia de bestiar porcí i oví; granges d’aviram. Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial de Cervera.

El cap del municipi és el poble de les Pallargues.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pelagalls, Sisteró i Mont-roig de Segarra, els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor, el despoblat de Claret i l’antiga quadra de Talarn.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Planoles (Ripollès)

9 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,75 km2, 1.136 m alt, 303 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall de Ribes, a la serra de Gorrablanc, prop del límit amb l’Alta Cerdanya, drenat pel Rigard i pels seus afluents, els torrents Aspres i de Planès, al nord-oest de Ripoll. Relleu muntanyós, cobert en part de boscs de roures i pins i en part de pasturatges.

Els principals conreus són els cereals, els farratges i les patates. La ramaderia (bestiar boví, sobretot) és la principal activitat econòmica. Hi ha mines d’antimoni. Estiueig. Forma part de l’àrea comercial de Ripoll.

El poble és a l’esquerra del Rigard, L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Planès de Rigard, annexat el 1967, el barri de les Casetes i la masia de Croells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista – Imatges

Planes d’Hostoles, les (Garrotxa)

18 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 37,50 km2, 370 m alt, 1.629 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall d’Hostoles, des del castell d’Hostoles fins a l’hostal del Fang, arran de les Guilleries, a la dreta del riu Brugent, que drena el terme en direcció nord-oest – sud-est, a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les d’Osona i la Selva. Gran part del territori és muntanyós i cobert en part de boscs d’alzines, roures i faigs.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, blat de moro, farratges i lleguminoses). Té certa importància la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i l’avicultura. La indústria és molt diversificada: dels mobles, de la construcció i alimentària. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta del riu Brugent; església parroquial de Sant Cristòfol (esmentada ja el segle XII). Formà part del terme del castell d’Hostoles i de la batllia reial de la vall d’Hostoles.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Cogolls, les Encies i Sant Pere Sacosta, el veïnat de Pocafarina, la masia i volcà de Treiter i l’antic castell de Puig-alder.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – Grup Excursionista

Pla del Penedès, el (Alt Penedès)

18 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 9,57 km2, 216 m alt, 1.232 hab (2017)

0alt_penedes(ant: el Pla de Santa Maria, o Santa Maria del Pla)  Situat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta del riu de Bitlles.

Pràcticament tres quartes parts del terme són ocupades per l’agricultura de secà, principalment vinya, seguida pels cereals, les lleguminoses i l’olivera. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de l’agricultura (farina, vi); té un Centre Agrícola, un celler de cava, una fassina d’alcohol, una bòbila i petits tallers. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Part de la població activa treballa fora del municipi.

El poble és a l’extrem occidental del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.

El terme comprèn, a més, les caseries de Bonavista, les Parellades, les Tarumbes, el Mas Morer, les antigues quadres del Gorner i l’Aguilera i l’església de Sant Jaume de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pira (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,01 km2, 385 m alt, 500 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de Montblanc, a la dreta del riu d’Anguera, que forma en bona part el límit oriental del terme, accidentat al nord pels contraforts de la serra del Tallat.

La garriga, bosc i pasturatges ocupen el 15% de la superfície, la resta és per l’agricultura, amb conreus principalment de secà; la vinya ocupa més de la meitat del total conreat, també hi ha cereals, ametllers i oliveres. Cooperativa agrària. L’avicultura és important. Hi ha pedreres d’alabastre. Àrea comercial de Montblanc.

El poble és a la dreta del riu d’Anguera; l’església parroquial, dedicada a sant Salvador, fou bastida al segle XVIII. La població comprèn els quatre barris de Pira, Piroia, Pireta i la Carrerada.

El lloc fou poblat al segle XI per Pere de Puigverd. Fou possessió de Poblet, i passà als templers el 1248, i a l’extinció de l’orde, als hospitalers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pinós (Solsonès)

17 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 104,32 km2, 823 m alt, 312 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Bages i l’Anoia, al vessant meridional de la serra de Pinós. La major part del territori és drenat pel Llobregós.

Les terres de conreu no arriben al 15% del total, dedicades sobretot als conreus de secà (cereals, trepadella i patates). Els pasturatges són aprofitats pel bestiar boví i hi ha boscs de roures i de pinassa. Hom explota pedreres. Àrea comercial de Solsona.

El poble es troba centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç. L’antic castell de Pinós fou des del segleXVI de la família Josa.

El terme comprèn, a més, el santuari de Santa Maria de Pinós, els pobles d’Ardèvol, Sant Just d’Ardèvol, Matamargó i Vallmanya, les antigües quadres de Malagarriga, Matadeporros i Sant Gra i les masies i esglésies de Torrescassana i Cuiner.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pinell de Solsonès (Solsonès)

17 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 91,11 km2, 800 m alt, 211 hab (2017)

0solsonesSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra, accidentat per les serres del Pubill i del Bancal. El terme és regat per diverses rieres alfuents del Segre, com les de Madrona (dita també torrent de Pinell) i de Sanaüja. Hi ha pasturatges i boscs de roures i de pins.

Economia agrària de secà, amb conreus de cereals-llegums, patates, blat de moro, vinya i olivera, i ramaderia.

El poble és a l’esquerra del torrent de Pinell, centrat per l’església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Climenç, Miravé, Sallent de Solsonès i Madrona, l’antic hostal del Bancal dels Sacs i les esglésies de Sant Antoni de Bordell i de Santes Creus de Bordell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques