Arxiu d'etiquetes: pobles

Puigverd de Lleida (Segrià)

5 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 12,51 km2, 219 m alt, 1.350 hab (2017)

0segriaSituat al límit amb les Garrigues i el Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al sud-est de Lleida. Drena el terme el torrent de la Femosa.

El principal recurs és l’agricultura: de secà s’hi conreen cereals, ametllers i oliveres; hi prepondera, però, el regadiu, que és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre, i que es dedica majoritàriament als arbres fruiters (peres, pomes i prèssecs) i també blat, blat de moro, farratge i hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Cooperativa fruitera. Indústria alimentària (embotits) i dels mobles. Àrea comercial de Lleida.

El poble és situat en un planell; església parroquial dedicada a sant Pere.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Jordi

Puigverd d’Agramunt (Urgell)

5 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 17,00 km2, 366 m alt, 228 hab (2017)

0urgellSituat al sector nord de la comarca, al límit amb la Noguera, accidentat pels contraforts occidentals de la serra d’Almenara i a la vora del Sió, afluent del Segre, al sector regat pel canal d’Urgell, al sud-est d’Agramunt.

Agricultura, s’hi conreen cereals de secà. La ramaderia complementa l’economia, amb bestiar boví, porcí i oví; granges avícoles. Activitats derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Hi ha petits obradors. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al voltant de les restes de l’antic castell de Puigverd; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, el territori de les Quadres de Puigverd.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puig-reig (Berguedà)

32 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 45,75 km2, 455 m alt, 4.086 hab (2017)

0berguedaSituat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s’estén a banda i banda del Llobregat, és accidentat i en gran part cobert de bosc.

L’agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan segle XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, colònia Vidal, l’Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l’alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollaci, l’antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l’antic monestir de Sant Julià de Puig-reig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Polifònica – Institut

Puigpelat (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 9,48 km2, 252 m alt, 1.147 hab (2017)

0alt_campSituat entre els rius Gaià i Francolí, a les terres lleugerament ondulades del mig de la comarca, a l’est i molt a prop de Valls.

Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Important indústria paperera, de serveis i de la construcció. Àrea comercial de Valls.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Dins el terme, santuari de Nostra Senyora de l’Hospitalet (o de la Mare de Déu de la Llet); vestigis romans: un edifici, sepultures i aqüeducte.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Joan Plana

Puigdàlber (Alt Penedès)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 0,40 km2, 239 m alt, 506 hab (2017)

0alt_penedesSituat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, ocupa una petita extensió al sector septentrional de la plana del Penedès. El terme, de molt escassa extensió, es drenat per les rieres de Romaní i de la Serra, afluents de la de Sant Sebastià dels Gorgs.

Agricultura amb conreus de vinya, principalment, a més de cereals i de fruita. Granges avícoles. Hi té tradició la manufactura de canyes (persianes), que exporta a França. Part de la població va a treballar a Vilafranca i a Sant Sadurní d’Anoia. Comparteix molts serveis municipals amb el Pla del Penedès. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària al llarg del segle XX.

El poble és a la vora de la riera de la Serra; església parroquial de Sant Andreu. Fou poble reialenc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Púbol

11 Respostes

(la Pera, Baix Empordà)

Poble, al sud-est del cap del municipi. El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona. A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers; continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong. Esdevingué centre de la baronia de Púbol.

Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor; el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere (l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial) el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell, única peça documentada de l’artista, gràcies a la qual hom el pogué identificar amb el mestre de Sant Jordi; el retaule es conservà fins el 1936 in situ i actualment és al Museu Diocesà de Girona.

L’edifici del castell és, com l’església, un edifici bastit en l’època gòtica. L’any 1970 fou adquirit per Salvador Dalí; hom hi ha fet una moderada restauració, ha estat decorat amb elements creats pel mateix pintor i actualment s’ha convertit en museu de la Fundació Gala-Dalí.

Prullans (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 21,21 km2, 1.096 m alt, 224 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat al límit amb el Baridà, a la Batllia, a la dreta del Segre i accidentat al nord i nord-est pels contraforts meridionals de la serra de l’Esquella i pel serrat de Sant Quintí, on hi ha les coves d’Anes, amb estalactites i estalagmites.

Prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví. Hom també conrea cereals (sobretot blat), patates, farratge, llegums, horta i fruiters. Les indústries antigues han deixat pas a una incipient indústria hotelera i funcions residencials i d’estiueig. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és enlairat; església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic; el castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic castell de la Bastida (1.630 m alt), el llogaret d’Ardòvol, els veïnats de Sotanut i de la Serra, la masia i antic terme d’Orèn i l’antiga ermita de Santa Anna.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Preses, les (Garrotxa)

17 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 9,39 km2, 474 m alt, 1.764 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud d’Olot, a la plana d’en Bas, entre la capçalera del riu Fluvià i les serres del Corb i de Marbolenya.

L’alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d’embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. És centre de segona residència i d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Boscdetosca, Pocafarina i la Boadella, l’església i veïnat de Sant Miquel del Corb i l’ermita de Sant Martí del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival És dansa – Ràdio La Vall

Prenafeta

6 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà)

Poble (469 m alt), a l’est de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt), límit amb l’Alt Camp. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro.

Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell, de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de l’Amill, Puigdespí i Montornès. Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.

A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l’actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l’església de Sant Salvador. Al segle XIX fou agregat al municipi de Lilla.

Premià de Dalt (Maresme)

15 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,57 km2, 142 m alt, 10.345 hab (2017)

0maresme(o Sant Pere de Premià)  Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià.

El sector agrícola s’ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l’estiueig i darrerament s’han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del segle X. Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà.

El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna i Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s’independitzà municipalment l’any 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escoles Betlem