(Catalunya)
Nom donat per alguns geògrafs a l’altiplà de l’interior. Forma part de la Depressió de l’Ebre.
Actua com a divisori d’aigües entre els rius Segre i Llobregat, i també d’aquest amb el Ter i el Besòs.
Ocupa bona part de la regió de Manresa i un sector de la de Lleida.
(Amposta / Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Terra baixa, pantanosa. L’evolució del primer braç hi formà una albufera, que, amb noves aportacions, va configurar el port natural dels Alfacs situat en el sector SO del delta de l’Ebre, un dels més ben protegits del litoral català.
D’extensió força considerable (13 km. de llarg i 4 d’ample), conté poca aigua, car la seva profunditat mitjana no passa de 7 m. Fars a la punta de la Banya i a Sant Carles de la Ràpita, que és la població que explota comercialment el port.
Exporta sal, la qual s’extreu en gran quantitat de les veïnes salines de la Trinitat.
L’11 de juliol de 1978 va patir una greu tragèdia quan un camió carregat de propilé liquat va explotar a prop d’un càmping, causant més de 200 morts i 100 ferits de diferents nacionalitats europees.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit.
És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano.
Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de Llacs– cap a la central de Caldes de Boí, a través d’una galeria a pressió de 5.746,6 m de longitud.
Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret (parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Plana de pasturatge, a Montellà de Cadí, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina.
Hi passa el camí de Gósol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans).
El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)
Situat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.
Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Montsià (Catalunya): 108,41 km2, 369 m alt, 5.652 hab (2017)
Situat al límit amb el Baix Maestrat (riu de la Sénia), al sud-oest de la comarca, accidentat pels contraforts orientals dels ports de Beseit i per la depressió de la Sénia.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d’oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s’hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.
La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l’orde de l’Hospital).
El municipi comprèn els despoblats de Refalgarí i Vallcanera i el santuari de Pallerols.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Centre Excursionista
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)
Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).
L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.
La vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.
L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.
El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic
Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,53 km2, 641 m alt, 507 hab (2017)
Situat a l’oest de l’altiplà de Calaf, al sector més alt de la comarca, damunt els altiplans del pla de Sant Ramon i pla de Viver, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, al límit amb l’Anoia. Drenen el terme diversos barrancs tributaris del Sió.
Es formà com a resultat de la fusió (1940) del poble de Portell i el barri de la Manresana.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de seca; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), veces, patates, ametllers i oliveres. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Cervera.
El poble sorgí al llarg de la carretera de Cervera a Calaf, a l’indret de l’antic monestir de Sant Ramon de Portell, dit l’Escorial de la Segarra.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Gospí i Viver de Segarra, l’antic poble de Mont-ros i l’antiga quadra de Jurats.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Berguedà (Catalunya): 38,25 km2, 885 m alt, 57 hab (2017)
Situat a l’est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures.
Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Àrea comercial de Berga. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el segle XX (281 hab, l’any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab.
Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar.
El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l’ermita de Sant Isidre de la Quar.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 