Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus.
Calaf, calcàries lignitíferes de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: planes
Busa
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Burgar, plana del
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Pre-litoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa.
Boldís Sobirà
(o Boldís de Munt o de Dalt) Poble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.
Bòfia, la
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, situat al nord del portell de l’Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l’esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).
Bergús -Bages-
Poble (635 m alt), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses.
Al peu de la carretera hi ha l’antic hostal de Fontelles.
Bas, plana d’en
(Garrotxa)
Plana de la comarca, al sud d’Olot, travessada pel Fluvià i semiencerclada, menys pel nord, que limita amb el pla d’Olot, pel Puigsacalm, la serra de Sant Miquel i la del Corb. D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m.
És intensament conreada i produeix principalment moresc i farratge. Hi ha també una petita indústria subsidiària de la tèxtil d’Olot. El clima fresc a l’estiu ha permès el desenvolupament d’una petita indústria hotelera.
Nucli central de l’antic vescomtat de Bas, actualment comprèn els pobles de les Preses, Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Sant Privat d’en Bas i Joanetes.
Baqueira
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.
Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.
Enllaç web: Estació de Baqueira-Beret
Bacies, prats de
(la Coma i la Pedra / Odèn, Solsonès)
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra del Port del Comte, entre els 2.000 i els 2.150 m d’altitud. Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els dos termes municipals.
Havia hagut el projecte de bastir-hi una estació d’esports d’hivern, per a la qual cosa hi foren construïts el refugi de la Bòfia (la bòfia del Port del Comte és prop dels prats de Bacies) i una pista que pujava del coll de Jou, que després foren abandonats.
Artiga de Lin, l’
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Dades dels Països Catalans 