(Barbastre, Aragó, vers 1580 – Barcelona ?, després 1641)
(o Leonarda de Argensola) Pintor i frare mercedari.
Residí a diferents convents d’aquest orde, com el Puig o Barcelona, on realitzà nombroses obres.
És autor d’El setge de València per Jaume I, L’aparició de sant Jordi als cristians, El miracle del pa i els peixos i Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè.
(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)
Pintor, escultor i gravador. Fill de Lluís Lleó i Arnau. Format a Barcelona.
Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.
En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.
(Barcelona, 1942 – )
Artista plàstic. Els seus inicis (1962-64) es caracteritzen per un treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969.
Al final dels anys 1970 descobrí el paper d’embalar, que estripava i enganxava, i que articulava en composicions progressivament més complexes, a partir del treball amb papers.
A mitjan anys 1980 augmentà les zones foradades i introduí dos elements nous: el paper vegetal i la pintura, primer daurada i després de colors.
Ha exposat diverses vegades a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L’any 1997 presentà els seus darrers treballs a Edicions T Galeria d’Art de Barcelona.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)
Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.
Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.
Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.
(Lladó, Alt Empordà, 27 abril 1890 – 6 novembre 1927)
Pintor. Es formà a l’Escola de Bells Oficis d’Olot i tingué com a mestre Iu Pascual.
Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres.
Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports.
Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Barcelona, 17 maig 1944 – )
Pintora. Es formà a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Des del 1961 obtingué diversos premis.
Ha exposat la seva obra, influïda sobretot per Cézanne i el fauvisme, a Barcelona i en nombroses localitats de Catalunya, i també a Madrid.
(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)
(Antoni Gonzalo i Lindín) Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.
Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.
Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.
Pseudònim del pintor i dibuixant català Francesc Labarta i Planas (1883-1963).
(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)
Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.
Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.
