(Barcelona, 1888 – 1936)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.
Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.
(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)
(Antoni Garcia i Lamolla) Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.
Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.
Després de la guerra marxà a França.
(Prat de Comte, Terra Alta, 4 novembre 1902 – Barcelona, 5 octubre 1981)
Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia.
Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona.
Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat.
(Barcelona, 1925 – 2018)
Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica.
Ha exposat amb èxit al país i a l’estranger.
Conreà una mica l’escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s’ha guanyat un prestigi excel·lent.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 4 febrer 1891 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1966)
Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París.
Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona.
Creà l’anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.
(Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)
Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando).
Pintor de qualitat, practicà el gènere històrico-anecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc.
Tanmateix, la millor de les obres executades fou l’Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.
(Barcelona, 1784 – París, França, 1849)
Pintor. Pensionat (1804), per l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París.
Després de la invasió napoleònica d’Espanya fou encarregat per organismes oficials d’intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l’invasor, recuperació que assolí el 1818.
Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París.
Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans.
(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)
“Lata” Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.
Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.
Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.
Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.
(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.
Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’Eusebi Planas.
Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb Antoni Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.
Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.
Nom amb el què signava auques i dibuixos Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839-1919).
