(Barcelona, 5 desembre 1862 – 30 novembre 1927)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l’obra titulada Taller de tintoreria (1886).
Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”.
(Sitges, Garraf, 30 juny 1886 – Barcelona, 28 gener 1915)
Pintor. Fill de Manuel Llopis i Bofill. Deixeble de Feliu Mestres. Participà a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907.
Conreà la temàtica religiosa, sobretot vistes d’interiors de temples: Altar de l’església de Sant Sever, La Sala Capitular de la Seu de Barcelona, L’orgue de la parròquia de Sitges, etc.
(Campredó, Tortosa, Baix Ebre, 24 agost 1873 – Barcelona, 2 agost 1970)
Pintor. Estudià a l’Ateneu Obrer de Barcelona.
Féu exposicions individuals i col·lectives, i participà a les nacionals de Madrid i de Barcelona des del 1917.
El seu tema preferit fou el paisatge, pintat a l’aquarel·la.
(Savoia, França, segle XV – Tolosa ?, França, segle XV)
Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona.
El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet.
Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
(Barcelona, 31 març 1883 – 18 maig 1955)
Pintor i decorador. Després d’estudiar pintura i gravat, treballà al taller d’Antoni Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca.
Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l’alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau Nacional de Montjuïc.
També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.
(Barcelona, 1897 – octubre 1984)
Pintor. Fill del també pintor Carles Llobet i Busquets.
Rebé la influència de Feliu Mestres i Francesc Labarta. Amplià els estudis per Espanya, Itàlia i França.
Exposà sovint a Barcelona, i el 1940 marxà a Xile, on fou professor d’arts aplicades a la Universitat Catòlica de la capital.
Conreà la pintura mural, tant a Xile com, en tornar, a Barcelona, vers el 1946.
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
(Barcelona, 19 octubre 1943 – )
Pintor. Treballà durant un temps en col·laboració amb pintors com Bartolozzi i Arranz Bravo, amb els quals exposà. S’interessà per l’art conceptual i realitzà algunes accions.
El 1975 s’instal·là a Nova York, i tornà a la pintura, amb un estil de colors vius i centrat temàticament en la figura humana.
A partir dels anys 1980 tornà a residir a Barcelona, on ha fet diverses exposicions.
(Barcelona, 1896 – 1957)
Pintor. Fill i deixeble de l’escultor Josep Llimona i Bruguera, i germà de Maria i de Lluís.
Estudià els grans mestres a Itàlia, Bèlgica i França. A partir del 1933 exposà sovint a la sala Parés.
La seva primera època està marcada per la influència de les obres del Greco. La segona època, de plena maduresa, inspirada en Renoir, és d’estil i tècnica impressionistes.
Pintà diversos gèneres, com paisatges, figures i nus femenins.
