(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)
Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.
Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).
Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Perpinyà, segle XIV – segle XV)
Ciutadà. El 1396 fou membre de l’ambaixada que anà a Sicília per sol·licitar la vinguda immediata a Catalunya del rei Martí I l’Humà, després de la mort de Joan I el Caçador.
Com a síndic de Perpinyà, tingué una actuació destacada al parlament català de l’Interregne (1412). Fou un dels sis parlamentaris elegits per auxiliar el governador de Catalunya a prendre mesures de defensa per a Tortosa, ciutat on era reunit el parlament.
També resultà elegit entre els vint-i-quatre components de la junta executiva de l’assemblea. Fou designat per a la comissió que havia d’assistir a la proclamació de la sentència de Casp en representació del parlament català.
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
(Perpinyà, segle XIII)
Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran.
Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7 de maig de 1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit.
(Perpinyà ?, segle XV)
Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II de Catalunya reeixí a emparar-se de Perpinyà.
És dubtosa la veracitat d’alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 