(Pineda, Maresme, 1809 – Calella, Maresme, 1889)
Escriptor. Fou periodista actiu, traductor i poeta en català, castellà i italià.
Escriví els llibrets de les òperes Editta di Belcourt, de Marià Obiols, i L’ultimo abenzerragio, de Felip Pedrell.
(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)
Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.
Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.
Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.
(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)
Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).
S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.
És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.
(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)
Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.
D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).
Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 febrer 1888 – Artois, França, 9 maig 1915)
Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals.
Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d’un home de negocis rus.
El 1914 s’allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de “Las Noticias” de Barcelona. Morí al front del Somme.
(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)
Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.
Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).
És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)
Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.
Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.
Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.
Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.
(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)
Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.
Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.
Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.
Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.
Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina (Barcelona, 1848 – segle XIX) Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).
(Catalunya, 1923 – 1934)
Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.
Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.
Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.
(Barcelona, 8 setembre 1932 – 6 octubre 2006)
Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana.
Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al “Diario de Barcelona” (1962-76) i ha estat director del diari “Avui” (1976-77 i 1986-87).
Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l’any 1981, cap de premsa de la Generalitat.
Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995).
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 