Arxiu d'etiquetes: organistes

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Coderch, Antoni

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1770 – Catalunya, 1836)

Organista. Fou organista de la Seu d’Urgell i assolí bona fama per la qualitat de les seves interpretacions.

Clausell i Llauger, Ramon

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Calvet i Taulé, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)

Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.

Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.

Bruna, Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 1665)

Organista i compositor. Dit el Cec de Daroca. Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV.

Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d’orgue i una nadala a quatre veus. És autor d’un Tiento sobre la lletania de la Verge.

Bordons, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Orguener. Construí l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d’Urgell.

Baseia, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Compositor, mestre de capella i organista.

De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.

Argemí i Casamada, Francesc

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)

Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.

És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.

Alemany -varis bio-

1 Resposta

Enric d’Alemany  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.

Guerau d’Alemany  (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646)  Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV)  Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.

Joan Alemany  (Catalunya ?, segle XVI)  Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).

Nicolau Alemany  (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI)  Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.

Pere Alemany  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.

Alberch i Vila, Lluís

Deixa un comentari

Veure> Lluís Ferran Vila (compositor i organista català del segle XVI).