(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
Veure> Lluís Ferran Vila (compositor i organista català del segle XVI).
Sigla de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (associació catalana, 1986- ).
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 novembre 1790 – Madrid, 11 gener 1838)
Compositor. Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada. Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell.
Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostel·la, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó. Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid.
És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada.
Veure> Pere Alberch i Vila (organista i compositor català, 1517-82).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1714 – Montserrat, Bages, 1782)
Organista. Format a l’Escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir.
Segurament fou el mestre d’orgue de Narcís Casanoves.
(Barcelona, 17 abril 1926 – )
Organista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ha estat catedràtica. Va ampliar els seus estudis a Siena i a París.
Ha realitzat una carrera de concertista internacional amb un repertori format preferentment per obres antigues i contemporànies.
(Oliana, Alt Urgell, 19 octubre 1898 – Tarragona, 14 maig 1985)
Organista i compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Lugo i Tarragona.
Escriví música per a orgue i de gènere religiós.
(Barcelona, 30 desembre 1902 – Santa Fe, Argentina, 15 juliol 1965)
Organista. Deixeble d’Eusebi Daniel, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Celebrà concerts d’orgue a Europa i a l’Amèrica del Sud. Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires.
És autor d’un Método de harmónium.
Dades dels Països Catalans 