Arxiu d'etiquetes: nobles

Anglesola, Bertran d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Intervingué molt a les lluites civils de l’Urgell, sobretot en 1259-60.

Tot i que bona part del primer origen d’aquelles lluites fou el casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix (1256), després d’haver abandonat a l’església de Menàrguens a Sibil·la d’Anglesola, Bertran i els altres Anglesola feren costat al comte quan aquest fou atacat per Jaume I, que es posà al costat dels Montcada, agreujats per no haver-se consumat el compromís anterior d’Àlvar i de Constança de Montcada.

Anglesola, Bernat d’ -varis-

5 Respostes

Bernat I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1182)  Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1334)  Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Alfons Jordà

3 Respostes

(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)

Comte de Tolosa (1112-48).

Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.

Alentorn -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.

Guillem d’Alentorn  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.

Aierbe i de Cervera, Pere d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill de Pere d’Ayerbe i d’Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia.

Jaume II el Just, també cosí seu, el féu majordom d’Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se.

En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles:

Constança d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV)  Filla gran. Morí soltera.

Maria Peris d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV – ? , segle XIV)  Filla petita. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d’Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d’Aierbe que no és d’origen reial.

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Agullana, Enric d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – després 1569)

Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II de Catalunya, de l’impost extraordinari dit de l’“excusat”.

La Inquisició, obrant d’acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l’heretgia, i per això, Enric d’Agullana i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.

Aguiló -varis bio-

4 Respostes

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII)  Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV)  Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.

Guillem d’Aguiló  (Tarragona, segle XII – ? segle XIII)  Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.

Joan d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.

Lluís d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.