Arxiu d'etiquetes: nobles

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Agullana, Enric d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – després 1569)

Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II de Catalunya, de l’impost extraordinari dit de l’“excusat”.

La Inquisició, obrant d’acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l’heretgia, i per això, Enric d’Agullana i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.

Aguiló -varis bio-

4 Respostes

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII)  Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.

Guerau d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV)  Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.

Guillem d’Aguiló  (Tarragona, segle XII – ? segle XIII)  Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.

Joan d’Aguiló  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.

Lluís d’Aguiló  (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.

Aguiló, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Fou un dels convocats pel rei Alfons III el Benigne a la croada contra Granada de 1331, que fou suspesa a causa de l’aliança entre castellans i granadins.

L’any 1334 servia l’Infant Pere, el futur rei Cerimoniós, en oposició al bàndol addicte a la reina Elionor de Castella i als fills d’aquesta.

Per ordre de l’infant procedí contra uns cavallers que havien comès malifetes a Vila-rodona (Alt Camp).

Aguiló, Guerau d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre al costat de Pere II el Gran, al desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou que finalment no fou celebrat.

Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II el Just a l’expedició contra Almeria.

Àger, Ramon Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial.

Per l’agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d’Urgell contra els interessos de l’hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d’Àger el governés.

Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins.

El 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d’Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. el rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva.

El 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d’Urgell. El 1250 assistí a les Corts generals d’Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons d’Aragó i de Castella.

Adalbert de Barcelona

1 Resposta

(Catalunya, segle X – Còrdova, Andalusia, 1010)

Noble. Fill del vescomte de Barcelona Guitard. Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell I de Barcelona per tal d’ajudar al-Mahdi.

Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí; aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Abü Sa’ïd ‘Abd al-Rahmän

8 Respostes

(País Valencià, segle XIII)

Noble àrab. Conegut a les cròniques cristianes per moro Seit o Zayd. Reconegué la superior autoritat del califa almohade, però quan Jaume I de Catalunya inicià la conquesta de les terres valencianes, Abu Sa’ïd s’afanyà a declarar-se tributari seu (1226).

Vers 1229 el murcià Ibn Hud li prengué Dénia, Xàtiva, Alzira i Bairén, i el 24 de gener de 1229 Zayyan ibn Mardanis l’expulsà de la ciutat de València.

Mitjançant tractats signats el 1229, 1232 i 1236, Abu Sa’id refugiat a Sogorb, s’acollí a la protecció de Jaume I, a qui acabà cedint tots els castells i rendes que encara li restaven a la zona septentrional del regne de València.

Abü ‘Abd Alläh Muhammad

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII)

Cadí de Menorca. Restà com a sobirà de l’illa en esfondrar-se el poder almohade.

En reprendre Jaume I de Catalunya la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de cap de Pera (1232), per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana.

Fou destronat el 1234 per Abu ‘Utman Sa’Id ibn Hakam (Illes Balears, segle XIII)  Noble que intervingué en la negociació del tractat de cap de Pera (1232). El seu fill i successor fou:

Abü ‘Umar ibn Hakam ibn Sa’ïd  (Illes Balears, segle XIII)  Noble. Quan l’illa de Menorca fou conquerida per Alfons II de Catalunya (1287), obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família.

Yüsuf al-Muzaffar

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1079)

Senyor de Lleida (1046). De la família dels Banü Hüd.

Fou desposseït pel seu germà Abü Ga’far Ahmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa.

Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir (1081).