Arxiu d'etiquetes: nobles

Lloria, Alfons Roger de

3 Respostes

(País Valencià, després 1314 – València, 1355)

Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria.

Actuà com a coper en la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata.

Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d’Anglesola.

Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica.

Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria (País Valencià, segle XIV)  Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III de Mallorca.

Llop I de Bigorra

1 Resposta

(França, segle IX – vers 910)

Comte de Bigorra (865-vers 910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça.

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Lladró -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVII)

Llinatge noble que, procedent d’Aragó i Navarra, s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre.

Liçana, Roderic de

Deixa un comentari

(Aragó, vers 1210 – Somontano, Aragó, 1251)

Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos.

El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l’Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238).

Lanuza, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Descendent de la noble família aragonesa del mateix nom. Era comte de Plasència.

Es distingí en les lluites contra els francesos. El 1653 formava part de les forces sortides de Barcelona per socórrer Girona.

Lacambra i Lacambra, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 7 febrer 1886 – 13 novembre 1933)

Industrial. Nét de Francesc Lacambra i Pont.

El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra.

Josa -varis/es bio-

2 Respostes

Guillem Ramon de Josa  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.

Isabel de Josa * Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista catalana, 1490-1564).

Pere de Josa  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.

Ramon de Josa  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.

Joinville, Nicolas de

1 Resposta

(Xampanya, França, segle XIV – regne de Nàpols, Itàlia, vers 1354)

Comte de Terranova i Sant’Angelo. Passà a Catalunya en temps d’Alfons II el Franc i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria.

Ja ancià, Pere III el Cerimoniós el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca.

El 1347 jurà la infanta Constança d’Aragó com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia.

Joan de Sicília i de Caríntia

12 Respostes

(Catània, Sicília, 1317 – 3 abril 1348)

Tercer duc català d’Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem de Sicília (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília.

El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d’aquest n’heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l’anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d’una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins.

Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic de Sicília, que li succeïa als ducats de Randazzo i d’Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor de Randazzo, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.