Arxiu d'etiquetes: nobles

Josa -varis/es bio-

2 Respostes

Guillem Ramon de Josa  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.

Isabel de Josa * Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista catalana, 1490-1564).

Pere de Josa  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.

Ramon de Josa  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.

Joinville, Nicolas de

1 Resposta

(Xampanya, França, segle XIV – regne de Nàpols, Itàlia, vers 1354)

Comte de Terranova i Sant’Angelo. Passà a Catalunya en temps d’Alfons II el Franc i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria.

Ja ancià, Pere III el Cerimoniós el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d’ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca.

El 1347 jurà la infanta Constança d’Aragó com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia.

Joan de Sicília i de Caríntia

12 Respostes

(Catània, Sicília, 1317 – 3 abril 1348)

Tercer duc català d’Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem de Sicília (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília.

El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d’aquest n’heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l’anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d’una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins.

Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic de Sicília, que li succeïa als ducats de Randazzo i d’Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor de Randazzo, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.

Joan d’Urgell i de Montferrat

1 Resposta

(Balaguer, Noguera, 1396 – Catalunya, 1410)

Segon fill mascle del comte Pere II d’Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat.

A la mort del seu pare (1408), mentre el seu germà Jaume II, el futur Dissortat, rebia el comtat d’Urgell i altres possessions, Joan era beneficiat amb la baronia d’Entença, en terres aragoneses.

A la seva mort, deixà hereu de la baronia el seu germà Jaume II d’Urgell.

Joan d’Aragó i de Castella -1478/97-

2 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 30 juny 1478 – Salamanca, Castella, 4 octubre 1497)

Príncep de Girona i d’Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics.

Casat amb Margarida d’Àustria (abril 1497), filla de l’emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l’entronització a Espanya de la casa d’Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.

Joan d’Aragó i de Castella -1330/58-

6 Respostes

(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)

Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.

Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.

Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.

Jaume de Mallorca

2 Respostes

(Illes Balears, 1278 ? – Perpinyà ?, vers 1330)

Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.

La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci.

Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.

Hug III d’Empúries

10 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1173)

Comte d’Empúries (1153/54-1173). Fill de Ponç II d’Empúries.

Ajudà al comte Gausfred III de Rosselló (1154) a sufocar una revolta interior i tingué dificultats financeres que l’obligaren a empenyorar algunes possessions.

Hug II d’Empúries

10 Respostes

(Catalunya, vers 1035 – 1116)

Comte d’Empúries (1078-1116). Fill i successor de Ponç I d’Empúries.

Firmà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló (1085) i fou conseller de Ramon Berenguer III de Barcelona en l’expedició a Mallorca (1114).

Hug d’Empúries i de Cabrera

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1309)

Fill primogènit de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.

Per causes no aclarides fou assassinat.