Veure> Lloria (llinatge de nobles i militars, segles XIII-XVIII).
Llúria *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Llupià i de Pagès-Vallgornera, Gabriel de
(Rosselló, segle XVII)
Noble. Fill de Joan de Llupià i de Saragossa. Governador de Catalunya i alcaid de Perpinyà.
Durant la guerra dels Trenta Anys participà en el setge de Salses (1639), i durant la guerra dels Segadors es posà al servei de Felip IV i ocupà Agramunt (1644). El monarca el recompensà amb el càrrec de governador.
Fou el pare de Manuel de Llupià i de Ballaró.
Llupià i de Pagès, Gaspar (I) de
(Rosselló, segle XVI – 1634)
Baró de Llupià i de Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Carles (II). Fou portaveu del lloctinent general de Catalunya.
Fou succeït pels seus fills:
Gaspar (II) de Llupià i de Vilanova (Rosselló, segle XVII – 1642) Baró de Llupià i de Castellnou. Successor del seu pare, el seu germà el succeí al morir sense fills.
Carles (III) de Llupià i de Vilanova (Rosselló, segle XVII – 1695) Baró de Llupià i de Castellnou, i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Li foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succeït pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de Llupià i Roger.
Llupià, Lluís de
(Rosselló, segle XV)
Noble. Pel seu matrimoni amb Maria d’Oms i de Sarriera, baronessa de Corbera, aquest feu passà als Llupià, i llurs descendents -barons de Corbera, senyors de Vilanova de Raó, de Villerac i del Vilar de Caselles (de Cerdanya)- empraren també com a primer cognom el d’Oms.
La línia restà extingida amb llurs néts, i l’herència passà als Sacirera, senyors de Sant Guim de la Plana, que també es cognomenaren de Llupià o d’Oms.
Llupià -llinatge-
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
- Arnau (I) de Llupià (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII) Senyor de Llupià i de Morellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV) Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
- Sibil·la de Llupià (Rosselló, segle XIII) Abadessa de l’Eula.
- Simó de Llupià (Rosselló, segle XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
- Ermengol de Llupià (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Ponç de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV – vers 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
Llull, Joan -varis-
Joan Llull (Catalunya, segle XIV – 1388/89) Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.
Joan Llull (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.
Joan Llull (Barcelona, segle XV – segle XVI) Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.
Lluçà -varis/es bio-
Elisenda de Lluçà (Catalunya, segle XIII) Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.
Guisald de Lluçà (Catalunya, segle XI) Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Pere de Lluçà (Catalunya, segle XII) Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.
Ramon de Lluçà (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.
Lloris, García de
(Aragó, segle XIV)
Noble i conseller d’Alfons III de Catalunya. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332).
Rei aquest (Pere III el Cerimoniós), li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III de Mallorca (1336).
Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València.
Lloria i d’Entença, Berenguer de
(País Valencià ?, vers 1303 – València, 1324)
Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germanastre Rogeró de Lloria i Lancia. Fill de Roger de Lloria, i germà de Carles, de Margarida i de Robert. En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença (1306-09) i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat; el rei imposà a aquests el lliurament del lloc (1312).
Pel testament del seu germà gran Rogeró (1307), del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar. Jaume II el Just el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan d’Aragó, i habità amb ells a València. Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per qüestions de termes en les possessions valencianes.
Casat amb Faida de Maloleone, prengué part en la conquesta de Sardenya (1323), i morí poc temps després, sense haver tingut descendència.
Lloria, Joan de -senyor Estir-
(Grècia, segle XIV – després 1381)
Senyor d’Estir. Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà.
Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya. Detingut per Lluis d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.
Era germana seva, Francesca de Lloria (Grècia, segle XIV) la qual administrà la senyoria d’Estir. Fou muller de Tomàs de Pou.
