Arxiu d'etiquetes: nobles

Lloris, García de

1 Resposta

(Aragó, segle XIV)

Noble i conseller d’Alfons III de Catalunya. Caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió (1332).

Rei aquest (Pere III el Cerimoniós), li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III de Mallorca (1336).

Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc (1347). Del 1351 al 1360 fou procurador general de València.

Lloria i d’Entença, Berenguer de

4 Respostes

(País Valencià ?, vers 1303 – València, 1324)

Senyor de la baronia de Cocentaina, en successió del seu germanastre Rogeró de Lloria i Lancia. Fill de Roger de Lloria, i germà de Carles, de Margarida i de Robert. En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença (1306-09) i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat; el rei imposà a aquests el lliurament del lloc (1312).

Pel testament del seu germà gran Rogeró (1307), del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar. Jaume II el Just el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan d’Aragó, i habità amb ells a València. Tingué litigis amb Bernat de Sarrià per qüestions de termes en les possessions valencianes.

Casat amb Faida de Maloleone, prengué part en la conquesta de Sardenya (1323), i morí poc temps després, sense haver tingut descendència.

Lloria, Joan de -senyor Estir-

2 Respostes

(Grècia, segle XIV – després 1381)

Senyor d’Estir. Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà.

Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya. Detingut per Lluis d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.

Era germana seva, Francesca de Lloria  (Grècia, segle XIV)  la qual administrà la senyoria d’Estir. Fou muller de Tomàs de Pou.

Lloria, Alfons Roger de

3 Respostes

(País Valencià, després 1314 – València, 1355)

Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria.

Actuà com a coper en la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata.

Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d’Anglesola.

Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica.

Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria (País Valencià, segle XIV)  Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III de Mallorca.

Llop I de Bigorra

1 Resposta

(França, segle IX – vers 910)

Comte de Bigorra (865-vers 910). Possiblement fou pare del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça.

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Lladró -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVII)

Llinatge noble que, procedent d’Aragó i Navarra, s’establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre.

Liçana, Roderic de

Deixa un comentari

(Aragó, vers 1210 – Somontano, Aragó, 1251)

Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos.

El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l’Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238).

Lanuza, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Descendent de la noble família aragonesa del mateix nom. Era comte de Plasència.

Es distingí en les lluites contra els francesos. El 1653 formava part de les forces sortides de Barcelona per socórrer Girona.

Lacambra i Lacambra, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 7 febrer 1886 – 13 novembre 1933)

Industrial. Nét de Francesc Lacambra i Pont.

El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra.