Arxiu d'etiquetes: nobles

Bellera, Guillem de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – 1359)

Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Annexat al Principat el reialme de Mallorca fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya (1344) i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III.

L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els que havien estat partidaris del rei de Mallorca.

Nomenat governador de Borriana (1348), va romandre fidel al Cerimoniós durant les lluites contra la Unió, i participà en els preparatius bèl·lics dels senyors del Pallars contra l’infant Ferran (1352).

Bellera, Guillem de -noble, s. XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Participà a les lluites nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Fou un dels que hagueren de lliurar-se al rei, a Balaguer, el 1280. Obtingué el perdó reial després de passar captiveri a Lleida.

Des d’aleshores fou molt addicte al monarca. El 1282 s’embarcà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. Pel desembre del mateix any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els pactes de desafiament de Bordeus entre Pere II amb Carles d’Anjou.

Bellera, Arnau Guillem de

4 Respostes

(Pallars, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27 febrer 1412)

Noble. L’any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406).

Des del 1409 fou governador general del regne de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Contrari a Ferran I d’Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles.

L’any 1412, en l’última acció important contra Ferran d’Antequera, s’enfrontà a un exèrcit castellà a la batalla de Morvedre i fou vençut i mort.

Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files.

Aquesta derrota facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp.

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de

7 Respostes

(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)

Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.

Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.

Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).

Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.

Bassecourt i de Bryas, Joan Procopi de

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1740 – 12 abril 1820)

Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.

Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08).

A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos.

Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.

Bas, Ramon de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – després 1153)

Noble. Fill segon de Ponç de Bas i d’Almodis.

Amb el seu pare i el seu germà Hug combaté contra els sarraïns a la campanya de Miravet (1148). Amb els seus germans Hug i Ponç prengué Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca.

El 1153 participà al setge de Siurana, que dirigí amb el seu germà Ponç. Degué morir poc després, encara ben jove.

Bas, Ponç de -noble, s. XII-

11 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1195)

Noble. Tercer fill de Ponç. Ajudà als seus germans Hug i Ramon a prendre als sarraïns Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca (1151). Dos anys després, amb Ramon, dirigí el setge de Siurana, el darrer bastió sarraí al Principat.

A la mort del seu pare (1154), el seu germà gran Hug heretà el vescomtat de Bas, i el 1175 el nomenà hereu del vescomtat en cas de morir sense fills. Devers el 1177 restà de lloctinent al vescomtat, per la marxa d’Hug a Sardenya per protegir-hi la germana d’ambdós Agalbursa.

Ponç perdé la seva condició d’hereu al casar-se Hug a l’illa i tenir-hi un fill, Hug Ponç, el qual heretà el títol vescomtal però mai sortí de l’illa. Ponç seguí regint el vescomtat, ara en nom del seu nebot.

Serví fidelment Alfons I el Cast i morí sense successió. Aleshores fou nomenat lloctinent del vescomtat de Bas Hug de Torroja, fill de la seva germana petita Gaia.

Bas -llinatge-

4 Respostes

(Catalunya, 1126 – 1336)

Casal vescomtal, fundat per Pere Udalard.

Venut el 1280 al rei Pere II el Gran, i, després de diverses donacions, el domini fou vinculat a la corona catalano-aragonesa el 1336 per Pere III el Cerimoniós i adjudicat definitivament a Bernat IV de Cabrera el 1381.

Barutell, Berenguer de -noble, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XV)

Noble. Baró de Bestracà.

Al castell de Bestracà mantingué pres un pagès de remença. En represàlia, el 27 d’abril de 1462, vint-i-cinc o trenta remences armats, seguidors de Verntallat, s’apoderaren per sorpresa de la fortalesa, la saquejaren i feren objecte de mofes Berenguer i els seus familiars.

Encara que els culpables foren denunciats, la Generalitat es limità a procurar la devolució dels objectes robats, en un darrer esforç per contemporitzar amb les violències dels remences, setmanes abans d’esclatar la guerra contra Joan II.

Balle i Rubinat, Albert de

Deixa un comentari

(Girona, 1837 – Tarragona, 22 juliol 1885)

Arqueòleg. Presidí la Societat Arqueològica de Tarragona. Tenia el títol nobiliari de marquès de Vallgornera.

Cooperà a l’organització d’exposicions arqueològiques a Madrid i a Londres.

Escriví articles de la seva especialitat al diari madrileny “La Época” i a d’altres publicacions.