Eren fills de Josep de Sentmenat i d’Oms.

Maria Teresa de Sentmenat i de Copons  (Barcelona, 17 juny 1749 – Palma de Mallorca, 9 gener 1812)  Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies.

Pere de Sentmenat i de Copons  (Catalunya, 1753 – 1817)  Marit de l’hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d’Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur néts foren Carles i Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.

Ramon de Sentmenat i de Copons  (Peníscola, Baix Maestrat, 17 octubre 1754 – l’Havana, Cuba, 18 agost 1840)  Brigadier. S’establí a l’Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius), que fou continuada pels seus fills:

• Antoni de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XIX – 1864)  Coronel. Fou (1845) el primer president de la Sociedad Filarmónica de Cuba.
• Francesc de Sentmenat i de Zayas  (l’Havana, Cuba, segle XVIII – Mèxic, 1844)  Militar. Fou general. Condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo.