(Foradada, Noguera, 1559 – 1638)
Tractadista político-econòmic. Senyor de la baronia d’Àger, era un gran propietari de la regió de Lleida i es dedicà al conreu de la terra.
Residí ordinàriament a Tamarit de Llitera i fou diputat de la Generalitat de Catalunya.
Va escriure De la verdadera nobleza. Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus habitantes y su gobierno (1616), obra interessant per conèixer la vida catalana de l’època, i Agricultura práctica (1626).
(Barcelona ?, segle X – segle XI)
Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard.
Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II.
L’hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fou fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal.
El 1011 pledejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert.
Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706.
En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació.
Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.
(Catalunya, segle IX – 931)
Comte d’Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda.
Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l’any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall –bisbes d’Elna– i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-.
Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l’any 924; una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries l’anomenà heroi triomfant.
A la seva mort fou succeït pel seu fill Gausfred I.
(Foix, França, 26 febrer 1423 – Roncesvalls, Navarra, 21 juliol 1472)
Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret.
El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II de Catalunya, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca.
Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l’alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte Hug Roger III de Pallars (1462).
A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d’entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.
(Foix, Occitània, 1287 – Maubuisson, França, 13 desembre 1315)
Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15), entre d’altres.
Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger.
A la seva mort deixà els seus dominis ultra pirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.
(Catalunya, 1171 – França, 1215)
“el Bo” Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn.
Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I de Catalunya.
Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d’això s’hagué de sotmetre a l’església.
Morí sense fills i el seu germà Ramon III de Montcada heretà el vescomtat.
(Aragó, abans 833 – després 867)
Comte d’Aragó (vers 844-després 867?), d’Urgell i Cerdanya (834-vers 838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-vers 848).
Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838.
Pel volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort.
El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí.
(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)
Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.
Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.
En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.
La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).
(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)
Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.
Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.
Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).
Dades dels Països Catalans 