Arxiu d'etiquetes: nobles

Fortuny i van Oosterom, Epifani de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1796 – 1860)

Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.

El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.

Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:

Carles de Fortuny i de Sant-romà  (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)  Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.

Fortuny i de Salazar, Epifani de

2 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1 juliol 1989)

Arqueòleg. Baró d’Esponellà. Fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Obtingué el títol d’enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920.

A més de nombrosos càrrecs estatals, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d’Horticultura (1930).

Com a arqueòleg destacà el seu treball a les excavacions ibèriques de Montjuïc (1946) i a les d’una vil·la romana a la seva propietat de Sant-romà (Tiana). Fou responsable de la secció d’arqueologia i de prehistòria de “La Vanguardia”.

Fortuny i de Miralles, Carles de

1 Resposta

(Barcelona, 1872 – 1931)

Escriptor, baró d’Esponellà.

Escriví obres diverses, divertides i costumistes, com les novel·les Daltabaix (1907), Després del ball (1908), En Poudor (1908) i Miratges (1915), i d’altres com Fantasies. Aplec d’impressions (1905), Els catalans a Bascònia (1906), Pro Pàtria. Estudis polítics i sociològics (1907), Del meu carnet. Gent coneguda (1907) i Aristocràtiques (1910).

Fou el pare d’Epifani de Fortuny i de Salazar.

Foronda y González-Bravo, Mariano de

Deixa un comentari

(El Escorial, Madrid, 14 setembre 1873 – Foronda, Vitòria, País Basc, 17 juliol 1961)

Empresari. Segon marquès de Foronda.

Director de la companyia de tramvies elèctrics de Barcelona (1902-31) i de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Fou processat i absolt durant la II República.

Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier

1 Resposta

(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)

Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).

Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.

Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.

El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà i germà de Tomàs, al qual succeí.

Morí sense fills, i la successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnét d’Agnés de Salbà, filla de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, el qual s’anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors.

Foixà-Boixadors i d’Escales, Galceran de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.

Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:

Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà  (Catalunya, segle XVII – vers 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:

Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar  (Catalunya, segle XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l’Armentera.

Lluís Benet fou també rebel a Joan II el Sense Fe, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà.

Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d’Aldonça.

Un altre fill seu fou Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyor de Boixadors. Féu hereu al seu fill:

Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d’Ivorra  (Catalunya, segle XVI)  Senyor de Boixadors. Morí sense descendència i l’heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Foixà. Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel.

Tingué litigi amb el comte d’Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529).

Foren fills seus Galceran de Foixà-Boixadors i d’Escales (el successor) i:

Gaspar de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Veguer de Girona.

Rafael de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Prior de la capella del castell de Foixà.

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de

3 Respostes

(Catalunya, 1681 – després 1755)

Varvassor de Foixà i de Boixadors.

Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.

El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons  (Catalunya, segle XVIII – 1800)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:

Narcís de Foixà i d’Andreu  (Catalunya, segle XVIII – 1843)  Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:

Narcís de Foixa i de Miquel  (Catalunya, segle XIX – 1866)  Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:

Enric de Foixà i de Bassols  (Catalunya, segle XIX – 1910)  Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.