Arxiu d'etiquetes: nobles

Manno i Díaz, Josep

Deixa un comentari

(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)

Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.

Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.

És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

Mallorca, Pagà de *

Deixa un comentari

Veure> Pagà de Mallorca  (fill natural de l’infant Ferran de Mallorca, segle XIV-1349).

Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova, Pere

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza.

El 1604 fou titulat duc de Mandas (Sardenya). Morí sense fills.

Maça de Liçana i Cascante, Joan

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI – 1547)

Fill de Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea i d’Esperança Cascante. Fou legitimat pel rei Carles I i fou cinquè senyor de Moixent i de les altres senyories familiars i cavaller de l’orde de Sant Jaume (1528).

En morir, intestat i sense fills de la seva muller Guiomar de Castro, les baronies i senyories de Monòver i Xinosa passaren als seus parents materns, els Cascante, i les altres a la seva tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea.

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.

Maça de Liçana, Blasco

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Noble. Senyor de Vilamarxant i del pla de Quart. El 1321 impedí el pas pel Túria d’unes càrregues de fusta destinades a la ciutat de València, tot exigint que li’n fossin pagats drets.

Desistí de la seva actitud quan tingué notícies que la capital valenciana mobilitzava forces contra ell.

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Llupià, Francesc de

3 Respostes

(Rosselló, segle XVI – després 1566)

Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.

Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589)  Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:

Gabriel de Llupià i de Saragossa  (Perpinyà, segle XVI – 1623)  Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.

Lloscos, Llàtzer de

3 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya.

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça.

Mobilitzà l’opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar.

Lloria i Lancia, Rogeró de

6 Respostes

(Itàlia, 1285 – Nàpols, Itàlia, 1307)

Fill de l’almirall Roger de Lloria, i germà de Beatriu i Jofredina. Fou senyor de la baronia de Cocentaina. Era a Itàlia al morir el seu pare.

Sembla que el rei de Nàpols volia casar-lo amb una filla natural seva, però morí a 22 anys, després de testar a favor del seu germà consanguini Berenguer.

També fou germana seva Hilària de Lloria i Lancia  (Itàlia ?, segle XIV – després 1337)  Es casà amb l’italià Enrico Sanseverino, comte de Marsico. Hagué de sostenir un plet amb Ot (I) de Montcada per raó dels béns de la seva germana Jofredina.