Arxiu d'etiquetes: 1292

Lloria i d’Entença, Margarida de

(País Valencià, 1292 – València, 1345)

Filla de Roger de Lloria, i germana de Carles i de Berenguer. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià.

Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III el Cerimoniós els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343).

Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei.

També fou germà seu Robert de Lloria i d’Entença  (Itàlia, segle XIII – segle XIV) Morí abans que el seu pare.

Lloria i d’Entença, Carles de

(País Valencià, 1292 – Cocentaina, Comtat, 1335)

Fill de Roger de Lloria, i germà de Berenguer, Margarida i Robert. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró.

Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis.

Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d’Escalç), fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnét de Pere II el Gran. Tingué possessions a la vall de Planes.

Foixà, Arnau (II) de

(Catalunya, segle XIII – 1292)

Senyor de Cornellà. Fill de Bernat (II) de Foixà i germà de fra Guerau.

Vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans. El 1283 era un dels que havia de fer valença a Pere II el Gran al desafiament de Bordeus. Fou també senyor de l’Armentera.

Era casat amb una dama anomenada Gueraua, vídua de Ramon Ademar de Santa Pau i germana de Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona.

Fou pare d’Alemany de Foixà i de Gualba i de:

Guillem de Foixà i de Gualba  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de l’infant Alfons. Tingué possessions a Sant Cebrià dels Alls.

Elisenda de Montcada

(Aitona, Segrià, vers 1292 – Barcelona, 9 juliol 1364)

Reina de Catalunya (1322-27). Filla de Pere II de Montcada i d’Abarca, senescal de Catalunya, i germana d’Ot I de Montcada i de Pinós, majordom i conseller reial.

Fou la tercera muller de Jaume II de Catalunya (1322), amb qui es casà a Tarragona, quant aquest restà vidu de Maria de Lusignan.

Fundà el monestir de les clarisses de Pedralbes (1326), que dotà amb el terme de Sarrià i altres rendes.

Vídua, es retirà a una residència reial prop del monestir, en el qual està enterrada en un bell sepulcre d’alabastre.