(País Valencià, segle XV)
Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d’Aldonça Llançol de Romaní.
El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, la qual fou venuda pel seu fill:
Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova (País Valencià, segle XV) Senyor de Pardines. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassa de Perellós.
(Aragó, segle XIII – segle XIV)
Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:
Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV) Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:
Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV) Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:
Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV) Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:
Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480) Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.
(Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1281)
Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, reberen del rei Jaume I el Conqueridor béns a Sot de Xera.
Fou el pare de Rodrigo de Liori (Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1292) Noble. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori.
(Nàpols ?, Itàlia, segle XVIII – València, segle XVIII)
Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735).
Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País.
(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)
Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.
(València, 1 novembre 1874 – Altea, Marina Baixa, 15 agost 1954)
Advocat i polític. Fou diputat a corts per la Vila Joiosa i Pego del 1902 al 1923.
Ocupà la sots-secretaria d’instrucció i belles arts (1917) i la de treball, comerç i indústria (1919-21). Rebé el comtat d’Altea (1920).
És autor de La suspensión de pagos (1902) i Orientaciones pedagógicas (1941), entre d’altres obres.
Veure> Jaume de Prades i d’Arenós (noble i conestable d’Aragó, segle XIV-1408).
(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)
Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.
Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.
També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).
(Aragó, segle XV)
Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).
Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
Dades dels Països Catalans 