Arxiu d'etiquetes: nobles

Lloria i d’Entença, Margarida de

6 Respostes

(País Valencià, 1292 – València, 1345)

Filla de Roger de Lloria, i germana de Carles i de Berenguer. Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs (1325); algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià.

Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville, comte de Terranova. Pere III el Cerimoniós els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest (1343).

Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit. Té la sepultura a Santes Creus. Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei.

També fou germà seu Robert de Lloria i d’Entença  (Itàlia, segle XIII – segle XIV) Morí abans que el seu pare.

Lloria i d’Entença, Carles de

3 Respostes

(País Valencià, 1292 – Cocentaina, Comtat, 1335)

Fill de Roger de Lloria, i germà de Berenguer, Margarida i Robert. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró.

Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis.

Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d’Escalç), fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnét de Pere II el Gran. Tingué possessions a la vall de Planes.

Lloria -varis/es bio-

1 Resposta
  1. Beatriu de Lloria *  Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria  (dama valenciana del segle XIV).
  2. Isabel de Lloria  (Grècia, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XIV)  Filla de Nicolau de Lloria (4). Fou muller de Francesco Ventimiglia, comte de Geraci. Hom ha suposat que, en caure Atenes, se n’anaren a Sicília (1388), puix que hi ha indicis de llur presència a l’illa el 1392.
  3. Joan de Lloria  (Grècia, segle XIV)  Noble de la Grècia catalana. Germà i col·laborador del mariscal Roger de Lloria. fou veguer de Tebes (1359) i governà els ducats d’Atenes i de Neopàtria en absència del vicari Gonçal Ximenes d’Arenós. Tingué dos fills: Roger (7) i Nicolau de Lloria (4).
  4. Nicolau de Lloria  (Grècia, segle XIV – després 1381)  Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan (3) i germà de Roger (7). Cooperà a l’establiment de la sobirania de Pere III el Cerimoniós sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies. Fou el pare d’Isabel de Lloria (2).
  5. Perelló de Lloria  (Itàlia, segle XIII – Grècia, segle XIV)  Possible fill de l’almirall Roger de Lloria. Ha estat dit que eren fills seus Antoni i Roger de Lloria (6).
  6. Roger de Lloria  (Itàlia, segle XIV – Grècia, segle XIV)  (dit Il Puntignano)  Noble. Era un italià traslladat a Grècia. Potser era fill de Perelló de Lloria (5) i germà d’Antoni de Lloria. Pere III el Cerimoniós li féu recuperar (1381) unes propietats a Tebes que la Companyia Navarresa li havia pres.
  7. Roger de Lloria  (Grècia, segle XIV – després 1381)  Senyor de la Grècia catalana. Fill de Joan de Lloria (3), nebot del mariscal Roger de Lloria i germà de Nicolau (4).
  8. Saurina de Lloria  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probablement néta de l’almirall Roger de Lloria. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç.

Llop, rei * -noble àrab-

Deixa un comentari

Nom que rebé a les cròniques cristianes el noble àrab valencià Muhammad ibn ‘Abd Alläh ibn Sa’id ibn Mardänis  (1124-72).

Llo -llinatge-

Deixa un comentari

(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)

Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.

Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)  Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:

Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258)  (o d’Alió) Morí cremat per heretge.

Lladró de Vilanova -varis bio-

8 Respostes

Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles  (País Valencià, segle XVII)  Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo.

Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l’Armada Invencible.

Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l’herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.

Francesc Lladró de Vilanova i Esteve  (País Valencià, segle XVII)  (àlies Lluís de Luna i Cornell) Es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.

Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d’Aldonça Llançol de Romaní.

El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, la qual fou venuda pel seu fill:

Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova (País Valencià, segle XV)  Senyor de Pardines. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassa de Perellós.

Lladró, Pere

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:

Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:

Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:

Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV)  Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:

Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480)  Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.

Liori, Hurtado de

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1281)

Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, reberen del rei Jaume I el Conqueridor béns a Sot de Xera.

Fou el pare de Rodrigo de Liori  (Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1292)  Noble. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori.

León, Antoni de

Deixa un comentari

(Nàpols ?, Itàlia, segle XVIII – València, segle XVIII)

Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735).

Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País.