(Catalunya, segle XIX – 1860)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona poc després d’entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers.
El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Catalunya, 1892 – 1919)
(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell) Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.
El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.
Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA (empresa, 1951- ).
(Campdevànol, Ripollès, 1875 – )
Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general.
Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L’INI tingué el 25% del capital i la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona el 22%.
El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)
Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.
Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).
En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.
(Barcelona, 8 abril 1888 – 9 desembre 1888)
Exposició internacional de mercaderies.
Animada per Rius i Taulet, i malgrat que va acabar amb un fort dèficit en coincidir amb la crisi iniciada el 1882, va contribuir a donar un gran impuls a la urbanització de la ciutat (acabament de la rambla de Catalunya, del passeig de Gràcia i de gran part del passeig de Sant Joan).
Fou instal·lada als terrenys de l’antiga Ciutadella, que fou transformada en parc (parc de la Ciutadella). La seva urbanització, traçada per Josep Fontserè l’any 1872, fou modificada per Josep Amargós amb motiu de l’Exposició.
La part arquitectònica fou dirigida per Elies Rogent, i alguns dels edificis construïts són mostres incipients de l’art modernista. Cal fer esment del restaurant (Castell dels Tres Dragons) i l’Hotel Internacional, avui desaparegut, obres de Domènech i Montaner.
Com a accés al recinte de l’Exposició, l’arquitecte Josep Vilaseca projectà l’Arc de Triomf.
(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)
Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.
El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.
Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.
(Barcelona, 1945 – 1953)
Marca d’automòbils, creada per Eusebi Cortès i Cherto.
La casa produí diferents models: taxi, furgoneta, rural, etc.
Seguí el tipus dels cotxes alemanys “DKW”; el 1948 n’hi havia uns set-cents en circulació.
(Barcelona, 1958 – 1971)
Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.
En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.
Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.
Editava fonamentalment en català.
(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
Dades dels Països Catalans 