Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella.
Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae.
Bisgargis
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Morella
Bernat, Antoni
(Morella, Ports, 1543 – País Valencià, 1612)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs diversos i excel·lí com a orador sagrat.
Bernad, Silveri
(Morella, Ports, 1576 – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)
Jurista. Fou general i advocat, des del 1600, de l’orde de Montesa, per a la qual guanyà un famós plet. Fou regent de la Reial Audiència de Sardenya.
Escriví en llatí uns comentaris als privilegis dels reis de la Corona catalano-aragonesa.
Beneito, Aureli
(Morella, Ports, 1713 – 1775)
Eclesiàstic. Excel·lí en l’ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics.
Dirigí l’edició de diversos llibres antics de caràcter religiós.
Benavit
Despoblat (des del segle XV), al cim de la serra de Benavit, on hi ha al seu lloc l’ermita de Sant Marc.
Alepús, Salvador d’
(Morella ?, Ports, 1503 – Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1566)
Teòleg i eclesiàstic. Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya. Fou elegit a instàncies de Carles I arquebisbe de Sàsser el 1527.
Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat: presidí a la primera sessió la comissió sobre llibres inspirats i tradicions apostòliques; a la segona influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi.
Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials.
Entre les seves obres destaquen diverses Omelies, l’Oratorio pronunciada davant els pares conciliars el 1551 i que fou censurada pel legat pontifici a causa de la seva vehemència contrareformista, i les Constituciones sinodales (1555).
Domènech -varis bio-
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
Miquelets, guerra dels -1712/14-
(Maestrat, 1712 – 1714)
Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella.
El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s’apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l’arxiduc Carles que s’hi trobaven.
Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres.
Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d’Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.
Marín i Bonell, Manuel
(Morella, Ports, 16 agost 1892 – Madrid, 31 octubre 1973)
Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències.
Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans.
El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions.
Ha escrit llibres de text, alguns en català.
Margarida de Montferrat
(Montferrat, Itàlia, vers 1360 – Morella, Ports, 1420)
Comtessa d’Urgell. Filla de Joan II Paleòleg i d’Elisabet de Mallorca. Esposa del comte Pere II i mare de Jaume II d’Urgell el Dissortat.
Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí I l’Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran I d’Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell.
Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la misèria. Alfons IV el Magnànim millorà la seva situació.
Dades dels Països Catalans 