Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Castells i Cuyàs, Nicolau

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

Castellet, Domènec

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 octubre 1592 – Nagasaki, Japó, 8 setembre 1628)

Dominicà i sant. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera.

Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.

Pius IX el beatificà el 1867.

Cambrils, Ignasi de

(Cambrils, Baix Camp, 1805 – Ceret, Vallespir, 1877)

Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor.

Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc.

És autor de diversos llibres docents i d’un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888.

Calbó, Ramon

(Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)

Eclesiàstic i missioner. Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat sacerdot el 1888.

A Bolívia es distingí extraordinàriament per la seva tasca missionera. Benet XV el nomenà bisbe titular de Catena (1919).

Buxarrais i Ventura, Ramon

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 12 desembre 1929 – )

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’Agermanament, fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta.

Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga. Aquí ha promogut iniciatives culturals (Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia).

Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio, que tenien molta acceptació popular.

Busquets, Ramon

(Reus, Baix Camp, 31 agost 1772 – Cocabambilla, Perú, 26 agost 1846)

Missioner del col·legi d’Ocopa. Participà amb Narcís Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición.

Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.

Brown, William Thomas

(Anglaterra, 1821 – 1899)

Missioner metodista a Barcelona (des del 1869), on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.

El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui.

Predicà al Vallès i, després, a Palma de Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos col·laboradors autòctons.

Blaquiers, Pere

(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)

Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).

El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.

És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.

Bernaus i Serra, Agustí

(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)

Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.

Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.

En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.

Berard, Ramon

(Figueres, Alt Empordà, 1647 – Madrid, 1713)

Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona.

El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l’arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid.

Va escriure memorials i apologies.