Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Codina i Castellví, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 febrer 1867 – Madrid, 28 juny 1934)

Metge. El 1884 s’establí a Madrid, on destacà.

Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.

Claudi Apolinar, Tiberi

Deixa un comentari

(Tarraco, s I ?)

Metge de l’època romana. Fou llibert. Gaudí de presumible fama.

Ha estat conservada la làpida funerària que li dedicaren els seus fills.

Cid i Prat, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)

Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.

És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.

Caxanes, Bernat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1560 – segle XVI)

Metge. Publicà el 1592 una obra on expressava la seva discrepància amb molts costums de la medicina del seu temps.

Combaté, sobretot, l’abús de les sagnies.

Català i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)

Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).

Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.

Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).

Castellví i Pallarès, Francesc

Deixa un comentari

(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)

Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.

Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.

Castells i Melcior, Martí

2 Respostes

(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)

Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).

Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).

Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Castellarnau i de Lleopart, Lluís de

1 Resposta

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)

Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.

El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.

És autor de notables escrits professionals.