Arxiu d'etiquetes: Mataró (nascuts a)

Galceran -varis bio-

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.

Fornells -varis bio-

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.

Ferrer i Sala, Joan de la Creu

(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)

Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.

Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.

Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.

Cuyàs i Sampere, Antoni

(Mataró, Maresme, 1802 – 1890)

Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari.

Visqué bastant de temps a l’Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d’Entre Ríos.

Cuyàs i Duran, Manuel

(Mataró, Maresme, 29 març 1922 – 29 juliol 2005)

Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis mataronina.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949.

Cruixent, Gaietà

(Mataró, Maresme, 1801 – 1863)

Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia.

Cortils, Esteve

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor. El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses.

Colomer -varis bio-

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Castellà, Bonaventura

(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)

Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.

Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

Carreras i Matas, Francesc

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)

Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.

Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.