Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)

Botel, Enric

Deixa un comentari

(Einbeck, Alemanya, segle XV – Lleida ?, segle XV)

Impressor. Segurament com a cap d’un grup d’impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d’exercir la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479).

Hom suposa, a partir d’un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.

Borràs i Vilaplana, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Bergós i Dejuan, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1859 – 1930)

Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari.

El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa.

Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de

7 Respostes

(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)

Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.

Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.

Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).

Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.

Baró, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – 1464)

Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates.

Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l’exèrcit de Joan II el Sense Fe.

Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra.

Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.

Baget i Pàmies, Joan

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1775 – Lleida, 1818)

Militar. Escrivà de professió. Coronel dels terços de voluntaris de Lleida, lluità en la segona batalla del Bruc (14 juny 1808) i defensà la línia de la dreta del Llobregat (1808-09). Intervingué en l’expedició que aconseguí d’aixecar el setge de Girona (16 agost 1808).

Retornat a Lleida (maig 1809), Baget derrotà novament els francesos al Cinca. A la fi del mateix 1809 fou fet presoner quan intentava de contenir les forces del comte d’Hébert, a Torres de Segre.

Aranyó, Guillem d’

1 Resposta

(Lleida, segle XIII – 17 desembre 1321)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1314, com a successor de Ponç d’Aguilaniu.

En 1314 fou un dels signants de la donació del comtat d’Urgell feta pel rei Jaume II el Just a l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Fou succeït per Ponç de Vilamur.

Arajol, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Lleida, segle XVIII)

Canonge magistral de Lleida. Pertangué al grup de teòlegs il·lustrats.

A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris. Li foren publicats alguns sermons.

Andrià, Guerau d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Lleida, vers 1298)

Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià.

El 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc.

Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records.

El succeí Pere del Rei.

Anadon i Pinto, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 10 febrer 1915 – 22 desembre 1996)

Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista “Lérida Ganadera”, que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia.

El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.