(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Lleida, 1559)
Bisbe d’Elna (1542-50), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió.
Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l’Estudi General.
(Os de Balaguer, Noguera, 8 juny 1908 – Lleida, 19 agost 1998)
Escultor. Des dels anys 1950 va practicar la talla.
S’inicià en un corrent expressionista (1930-36), que poc temps després féu conviure amb obres d’abstracció geomètrica (1932-40), entre les quals alguns mòbils.
Va fer exposicions des del 1930, i participà el 1936 a l’exposició logicofobista presentada per ADLAN a Barcelona.
Va ser professor de dibuix al Cercle de Belles Arts de Lleida.
(Oristà, Osona, 1763 – Lleida, 9 agost 1841)
Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d’haver treballat a Barcelona i a Osca.
Passà un temps internat a França, acusat d’haver fet impresos contra els napoleònics.
(Lleida, 1933 – 29 octubre 1991)
Pintor. Becari de la diputació de Lleida (1952-58), es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees.
Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia.
Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (1968).
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 4 desembre 1340)
Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II el Just. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer.
En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d’Urgell, quan el comte titular, l’infant Alfons, s’absentà per dirigir l’expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l’infant, que sovintejaren des d’aleshores, seguí exercint la lloctinència.
Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeint Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III el Cerimoniós. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi.
Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia.
Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbe Jaume Sitjó.
(Lleida, 1512 – 1602)
Humanista i catedràtic de l’Estudi General de Lleida. Era senyor de Melons. Fou quatre vegades paer en cap.
Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda. Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat.
Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització.
Hom degué a les seves gestions la instal·lació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu col·legi de gramàtica i d’humanitats.
Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana col·locada per ell.
(Catalunya, segle XII – Lleida, 1172)
Senyor de Juneda i Cérvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, Guillem (II) de Cervera, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I de Catalunya la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell, dels seus drets feudals de Lleida.
Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I el Cast.
En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV) de Cervera.
La seva vídua professà a l’orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges.
(Lleida, segle XVII – 1711)
Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.
El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.
Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.
(Catalunya, vers 1380 – Lleida, 9 desembre 1411)
Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida.
Després de la mort del rei Martí I l’Humà (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume II d’Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell.
(Camporrells, Llitera, segle XII – Lleida, 22 abril 1205)
Bisbe de Lleida (1192-1205). D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S’educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere.
Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190.
Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca.
L’any 1193 encomanà a Pere Sacoma l’obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.
Dades dels Països Catalans 