(Catalunya, segle XIV – Lleida, 1350)
Metge i mestre. Va escriure una epístola dirigida als paers de Lleida Regiment de preservació a epidèmia o pestilència e mortaldats (1349), tractat de profilaxi més que no pas de tractament de la temible pesta.
Fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida l’any següent (1350).
(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)
Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.
Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.
Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).
L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Camarasa, Noguera, 21 novembre 1932 – Lleida, 14 gener 1993)
Mestra i política. Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent. Pionera en el camp de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament.
En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al congrés de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC. En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida.
Dels seus escrits cal esmentar Fem matemàtica (1974-80), una sèrie de llibres per a estudiants d’EGB.
(Alguaire, Segrià, 28 juny 1907 – Lleida, 2 febrer 1990)
Historiador. De jove passà a viure a Barcelona, on col·laborà a “El Matí” i “Esplai”. Membre de l’Académia de Belles Arts de Sant Jordi.
La seva producció comprèn un centenar de títols sobre Lleida i la seva vida universitària entre els quals destaquen Manuel de Montsuar (1950), L’Estudi General de Lleida del 1430 al 1524 (1953), La ciutat de Lleida (1955-59), Història de Lleida (1972-75), Relacions entre Mallorca i Lleida a l’època medieval (1977), Informe històric sobre topònims. Lérida/Lleida (1977), La Suda, parròquia de la Seu de Lleida (1980) i Història de la ciutat de Lleida (1980). Col·laborà en l’obra col·lectiva Lleida, problema i realitat (1967).
Dades dels Països Catalans 