Arxiu d'etiquetes: lingüistes

Col·loquis Internacionals sobre el Català

(Estrasburg, França, 1968 – 1973)

Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.

El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana.

Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d’onze països, hi fou unit l’estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes.

El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l’assistència d’unes 140 persones, aprovà els estatuts d’aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea.

Castellanos i Vila, Emili

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1 gener 1954 – Barcelona, 18 novembre 1995)

Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació.

Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim.

Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990).

Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).

Cabré i Castellví, Maria Teresa

(l’Argentera, Baix Camp, 10 febrer 1947 – )

Lingüista. Professora i catedràtica universitària, participà en la creació del Centre Català de Terminologia (TERMCAT).

Col·laboradora del procés de normalització lingüística de Catalunya, hi ha contribuït amb estudis sobre casos comparables de bilingüisme. Directora de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC i directora de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Ha publicat diversos llibres i articles sobre lingüística, lexicografia i neologia i des de 1990 a 1995 coordinà els treballs del nou Diccionari de la Llengua Catalana (1995) de l’IEC.

Butlletí de Dialectologia Catalana

(Barcelona, 1913 – 1936)

(BDC)  Revista especialitzada en dialectologia, toponímia, etimologia.

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els col·lectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials. Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època (1913-30).

La segona època (1931-36) fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística”.

Balcells i Pinto, Joaquim

(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)

Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.

Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.

S’exilià el 1936.

Avenç, L’ -1881/93-

(Barcelona, 3 juliol 1881 – 31 desembre 1893)

Revista fundada per Jaume Massó i Torrents.

Es destacà per l’esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Pompeu Fabra.

Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme.

Avenç, campanya lingüística de l’

(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)

Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.

Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.

Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.

Atlas lingüístic del domini català

(Catalunya, 1955)

(ALDC)  Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.

Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.

És emprat el mètode indirecte.

Atlas lingüístic de Catalunya

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Associazione Italiana di Studi Catalani

(Roma, Itàlia, 1976 – )

(AISC)  Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).

El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.