Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Junta de Salvació i Defensa de Catalunya

(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)

Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Tristany i Savalls.

Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.

El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.

Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona

(Barcelona, 10 agost 1835 – 2 setembre 1835)

Organisme d’ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler.

Demanà a la reina regent la convocatòria de Corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa.

Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya.

Grahit i Papell, Emili

(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)

Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.

Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.

Deixà inèdits altres treballs d’història local.

Era germà seu Enric Grahit i Papell  (Girona, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.

Godó i Pié, Carles

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Godó i Pié, Bartomeu

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·larse a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Gener i Solanes, Josep

(Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, 1868)

Polític i economista. D’idees liberals, emigrà a França i s’establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París.

Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812.

Membre de la Unió Liberal, fou diputat a corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda.

És autor de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).

Gener i Bohigas, Tomàs

(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)

Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.

De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.

El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.

És autor de Bancos de los Estados Unidos.

Font i Trullàs, Felip

(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)

Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.

Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.

Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.

Fabra i Fontanills, Camil

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Esquerra Democràtica de Catalunya

(Catalunya, setembre 1975 – juny 1978)

(EDC)  Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques.

Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978).