Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Gener i Solanes, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, 1868)

Polític i economista. D’idees liberals, emigrà a França i s’establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París.

Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812.

Membre de la Unió Liberal, fou diputat a corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda.

És autor de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).

Gener i Bohigas, Tomàs

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)

Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.

De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.

El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.

És autor de Bancos de los Estados Unidos.

Font i Trullàs, Felip

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)

Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.

Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.

Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.

Fabra i Fontanills, Camil

8 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Esquerra Democràtica de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, setembre 1975 – juny 1978)

(EDC)  Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques.

Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978).

Escardó, Rafael

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)

Militar i polític. L’any 1858 es traslladà a Itàlia, mogut pel seu idealisme liberal.

Lluità a les files de Garibaldi. Guanyà ascensos i condecoracions.

El 1868 tornà a Catalunya per militar al partit federal. Prengué part a la Revolució.

Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà a la premsa del seu partit.

Domènech, Gregori

Deixa un comentari

(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)

Periodista i polític liberal.

Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.

A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)

Diari liberal i progressista en castellà.

Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.

Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.

Degollada i Guitart, Rafael

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 abril 1799 – Barcelona, 13 agost 1880)

Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona.

Tornat a la ciutat, fou regidor de l’ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d’Espartero.

Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.

Crónica de Cataluña

4 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)

Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.

Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.

Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.