Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Aparici i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Bages, Antoni *

Deixa un comentari

Veure> Antoni Baiges i Miralles (home d’empresa i militar liberal català, 1796-1843).

Xaudaró i Fàbregas, Ramon

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, 18 març 1802 – Barcelona, 9 juliol 1837)

Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868).

De retorn a Barcelona, fou redactor d'”El Catalán” i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any.

El 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d’una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l’exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat.

Fou el pare de Cels Xaudaró i Rovira (Barcelona, 1832 – 1907)  Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d’alguns escrits tècnics.

Olives i Roca, Marià

(Lleida, 1787 – 1845)

Polític liberal, funcionari i historiador. Cap de milícies (1836), contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida.

Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans il·lustres, que han restat inèdits.

La “Revista de Lérida” (1875) publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida. La revista “Ilerda”, l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX.

Oliveres i Carbonell, Venanci

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – València, 1875)

Impressor. Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Esteve i Cervera (1821), la impremta del qual continuà.

Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó.

Liberal, la persecució absolutista del 1823 li destrossà la impremta i el féu emigrar.

Tornat de l’exili (1833), creà una impremta de paper d’oficina.

Oliveres, Josep

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic liberal. El 1819 fou nomenat canonge de Solsona.

Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra; fou un fidel col·laborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals.

Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes.

Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li permeté d’escapar al procés que li fou obert a Solsona.

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat. Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

Millet i Bel, Salvador

(Viladrau, Osona, 2 agost 1912 – Barcelona, 29 abril 1998)

Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de Francesc Cambó, durant la guerra civil s’exilià a França.

Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975.

Fou president de “La Caixa”, de la Fundació Bernat Metge i de l’Institut d’Estudis Europeus.

El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Milans del Bosch i Arquer, Francesc

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general. Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.

Manzano y Manzano, Joaquín del

(Alburquerque, Badajoz, Extremadura, 10 març 1805 – Cuba, 30 setembre 1867)

Militar. Liberal, participà en la primera guerra carlina a la Sénia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc.

Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d’haver derrotat les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l’atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins.

Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850).

Fou, successivament, capità general d’Aragó, Castella la Vella, País València (1866) i Cuba (1866-67).