(País Valencià, segle XIII)
Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.
Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.
(Fraga, Baix Cinca, segle XV – ?, 1523)
Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d’Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller.
Serví Ferran II el Catòlic, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec.
Els seus fills, Antoni i Jeroni Agustí i Albanell, exerciren una gran influència en la vida catalana del segle XVI.
Abú Abdal·là ibn Alí Alcama (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147) Genealogista àrab.
Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi (València, 1036 – segle XI) Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.
Abú Amir ibn Iannac (València, 1089 – 1152) Historiador àrab.
Abú Amir Utsman (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI) Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.
Abú Bahr ibn Alatsi (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126) Escriptor àrab. Fou molt fecund.
Abú Djàffar al-Battí (València, segle XI – ? , 1095) Historiador.
Abú Iasaa ibn Dihia (València, 1150 – Egipte, 1235) Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.
Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII) Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.
Abú-l-Husain ibn Djubair (València, 1145 – ?, 1217) Historiador.
Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226) Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.
Abü-l-Mundir (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114) Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.
Abü Muhammad al-Garnatï (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229) Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.
Abú Muhammad ibn Abí Nars (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095) Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.
Abú Muhammad ibn Alcama (València, 1036 – ?, 1115) Historiador àrab.
Abú Talib al-Muntanabí (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126) Historiador àrab.
Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128) Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.
Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248) Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.
Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248) Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.
Abdal·la ibn Iaia (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182) Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.
Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193) Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.
Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215) Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.
Abdal·la Muhammad al-Mohaidi (Palma de Mallorca, 1029 – ?, 1095) Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.
Veure> Joan Pau Xetmar i de Sala (jurista català del segle XVII).
(Tàrrega, Urgell, segle XIV – 1353)
Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d’Alfons III el Benigne.
Escriví glosses als Usatges.
Bernat Vilar (Barcelona, segle XVII – 1693/94) Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.
Joan Vilar (Catalunya, segle XV) Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.
Tomàs Vilar (Vic, Osona, segle XVII) Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).
(Catalunya, segle XV)
Jurista. És autor d’una obra de dret català que fou lloada per Tomàs Mieres.
(Girona, segle XIV)
Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 