Josep Basa (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.
Josep Basa (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.
(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – País Valencià, 1719)
Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).
(Ribagorça, segle XVI – Saragossa, Aragó, 1586)
Jurista. Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa.
És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón.
(Ribagorça, segle XVI – 1609)
Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de:
Cristòfor de Bardaixí i Servet (Ribagorça, segle XVII) Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou el pare de:
Pere de Bardaixí i d’Ascon (Benasc, Ribagorça, 1611 – Ribagorça, després 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884.
(Tarragona, segle XVIII – Madrid, segle XVIII)
Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775).
(Perpinyà, 1721 – 1787)
Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.
(Girona ?, segle XIII – Catalunya, segle XIV)
Jurisconsult. Fou vice-canceller del rei Jaume II el Just.
(Palma de Mallorca, 1 juny 1697 – 2 febrer 1768)
Doctor en lleis. Catedràtic de l’Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V de Borbó.
Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu.
Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència.
(Millars, Rosselló, 9 desembre 1806 – Montpeller, França, 10 juny 1886)
Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l’audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals.
És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.
(Benifaraig, València, febrer 1633 – València, 1 gener 1711)
Jurista i eclesiàstic. Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat. Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València (1660-66), fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania militar, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó.
Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi. Fou consagrat el 1692. El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V de Borbó, victorioses d’Almansa, a València.
Escriví uns elogis al lloctinent de València Vespasiano Gonzaga i a l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.
