Arxiu d'etiquetes: institucions

Centre d’Estudis Demogràfics

1 Resposta

(Catalunya, 10 febrer 1984 – )

(CED)  Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d’especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d’una base de dades i disposa d’una biblioteca especialitzada.

Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció “Papers de Demografia”, alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població.

Centre de Pastoral Litúrgica

6 Respostes

(Barcelona, 1957 – )

(CPL)  Institució. Creada per l’arquebisbat de Barcelona per fomentar l’aspecte litúrgic de l’activitat pastoral de l’Església. Fou fundat per Pere Tena i Garriga.

Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes “Phase” (1961) i “Oración de las horas” (1970), els fulls “Missa Dominical” (1969) i les col·leccions “Celebrar” i “Dossiers CPL”. Vetlla també pel conreu del cant litúrgic.

Enllaç web: Centre de Pastoral Litúrgica

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1988 – )

(CCCB)  Institució cultural. Constituïda per la Diputació provincial i l’Ajuntament de la ciutat i oberta al públic el 1994.

Amb una orientació temàtica, multidisciplinària i multifuncional, orienta la seva activitat al coneixement de la ciutat i els fenòmens urbans, organitza grans exposicions i promou la recerca i la formació en el camp que li és propi.

El centre ocupa una gran part -modernitzada- de l’antiga Casa de Caritat, a la part antiga de Barcelona.

Enllaç web: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Centre Cristià dels Universitaris

Deixa un comentari

(Barcelona, 1978 – )

(CCU)  Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d’oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines.

Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d’una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d’Assistència i de Formació Religiosa de les universitats.

El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona.

Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1926 – 1978)

Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.

Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.

Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.

A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1990)

Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.

El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.

El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.

A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.

L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa d’Estalvis de Sabadell

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

12 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Crèdit Comunal

1 Resposta

(Catalunya, 28 maig 1914 – segle XX)

Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou destinada a proporcionar crèdits als municipis.

El comitè d’administració era format per un comitè administratiu de sis membres i presidit pel president de la Mancomunitat.

El patrimoni era format per 20.000 obligacions de 500 pessetes cadascuna, amortitzables en 60 anys, que donaven el 4,5% d’interès.

Fou un element fonamental, juntament amb els emprèstits, per a la vida financera de la Mancomunitat.

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

1 Resposta

(Barcelona, gener 1901 – 1936)

Publicació de l’Institució Catalana d’Història Natural.

El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat.

A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.