(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 maig 1928 – Barcelona, 10 febrer 2014)

Teòleg i liturgista. Sacerdot (1951), es doctorà en teologia a Roma (1954). Professor al seminari de Barcelona (1956-67) i a la Universitat de Salamanca (1963-68), fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà (1967-72) i president (1972). Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1958), en fou el director, com també de la seva revista “Phase” (1963).

Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia (1973-84) i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral.

L’any 1987 fou nomenat per Joan Pau II sotsdirector de la Sagrada Congregació per al Culte Diví. El 1993 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i des de l’any 2004 en fou bisbe emèrit auxiliar.

És autor de La palabra Ekklesía. Estudio histórico-teológico (1958) i coautor de La impossible restauració. El Vaticà II a l’hora del balanç: el sínode de 1985 (1986).