Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Sedó i Guichard, Lluís Alfons

Deixa un comentari

(Madrid, 23 gener 1873 – Barcelona, 13 novembre 1952)

Industrial i polític. Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera (colònia Sedó) i alhora inicià una intensa vida política. El 1899 fou elegit diputat a corts i formà part de la junta que negocià el règim de concert econòmic promogut a Catalunya; el 1901 fou secretari del Foment del Treball Nacional i el 1911 n’ocupà la presidència. També presidí durant tres anys la Comissió Protectora de la Indústria Nacional i fundà la Mútua de Fabricants.

Fou senador diversos anys, com a militant de la Lliga Regionalista, assessor econòmic de Canalejas (1912) i participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya (el 1913 i el 1918).

Publicà la revista “Comercio y Seguros” i fou governador del Banc d’Espanya essent Cambó ministre d’hisenda (1921-22).

Samaranch i Torelló, Joan Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juliol 1920 – 21 abril 2010)

Industrial, esportista i polític. Seleccionador espanyol d’hoquei sobre patins, fou designat el 1954 delegat espanyol d’Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol (1967-70).

President de la Diputació de Barcelona (1973-77), fou nomenat ambaixador a Moscou (1977-80). Membre (des del 1966) i vicepresident (1974-78) del Comitè Olímpic Internacional, el 1980 fou elegit president de l’entitat, càrrec en el qual ha estat reelegit els anys 1989, 1993 i 1997; durant el seu mandat, la ciutat de Barcelona fou escollida seu dels Jocs Olímpics del 1992.

President de la Caixa de Pensions (1988-90), el 1990 va ser nomenat president de la nova “La Caixa”, càrrec que ocupà fins al 1999.

Sala i Argemí, Alfons

5 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 16 juliol 1863 – Barcelona, 11 abril 1945)

Polític i industrial. Llicenciat en dret el 1886, es féu càrrec de la seva fàbrica de teixits de Terrassa.

Fou diputat provincial pel districte de Manresa-Terrassa (1888 i 1892) i diputat a corts del 1893 al 1922. Ocupà el càrrec de director general de Comerç, però l’abandonà, el mar/1916; el 1919 va fundar la Unión Monárquica Nacional, amb la qual aconseguí de reunir els monàrquics catalans. El mateix any anà a Washington en representació dels patrons espanyols a la Conferència Internacional del Treball.

Nomenat senador vitalici (1923), donà suport a la dictadura de Primo de Rivera i fou diputat provincial governatiu (1924), president de la Mancomunitat fins a la seva dissolució (1925) i president de la diputació de Barcelona (mar/1925), càrrec que renuncià el mes següent per discrepàncies amb el govern. El 1926 li fou concedit el títol de comte d’Egara.

Palet i Barba, Domènec

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 juny 1872 – Barcelona, 5 gener 1953)

Advocat, industrial, polític i geòleg. S’especialitzà en estudis de geologia i publicà diverses monografies relacionades amb el subsòl de les comarques vallesanes.

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que presidí durant uns quants anys, i realitzà diverses pràctiques de sondeig per a l’aflorament d’aigües en diferents indrets peninsulars, les quals foren seguides i encomiades pels medis científics geològics d’Espanya.

Políticament, representava les tendències catalanistes del seu temps i, amb aquest caràcter, fou elegit conseller municipal els anys 1899, 1904 i 1909.

En representació del districte electoral Sabadell-Terrassa, formà part de la diputació provincial de Barcelona, i l’any 1923 fou elegit diputat a corts per Terrassa. Membre d’ERC, fou també diputat per la circumscripció de Barcelona (1931, 1933 i 1936).

Monegal i Nogués, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 9 juliol 1854 – 29 abril 1931)

Industrial i polític. Germà de Esteve, Ramon i Trinitat. Era cotonaire i fabricant de teixits i filats. Millorà i fomentà el desenvolupament de la fàbrica de teixits que havia fundat el seu pare a l’Ametlla de Casserres i creà la Societat Anònima Tèxtil Monegal.

Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona de 1886 a 1890. Després en seria vocal secretari i més tard (1902) president. Fou alcalde de Barcelona en 1902-03. En 1905 era senador per la província de Barcelona. Fou nomenat senador vitalici en 1908.

Ocupà diversos càrrecs de representació econòmica. En 1928, tornant a ser president de la Cambra de Comerç, organitzà un gran banquet d’homenatge al general Primo de Rivera que fou comentat molt desfavorablement.

Maristany i Oliver, Pere Guerau

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 12 gener 1863 – Barcelona, 23 juliol 1927)

Industrial i mecenes. Es doctorà en ciències exactes i físico-químiques. Dedicat a l’exportació de vi, obrí un gran mercat per als vins catalans a l’Amèrica del Sud. Contribuí a la fundació de les escoles municipals i del Casino del Masnou.

Patrocinà l’edició de Las estatuas de Barcelona (1903), de B. Bassegoda i Amigó, la fundació de la càtedra Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans, i el monument del segon misteri del rosari, de Montserrat (1903). Alfons XIII el creà comte de Lavern (1911).

Recollí una bona col·lecció d’autògrafs de Verdaguer i col·laborà a l’adquisició de l’anomenat Cançoner de Saragossa, que cedí a la Biblioteca de Catalunya.

Malagrida i Fontanet, Manuel

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 20 abril 1864 – Barcelona, 15 maig 1946)

Industrial. El 1890 emigrà a l’Argentina. Hi obrí un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros. Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París”.

Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal. Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet. Amb la finalitat de retre homenatge a la unió d’Espanya i Amèrica, posà el nom de Pont de Colom el pont sobre el Fluvià que uneix els dos sectors de la ciutat jardí. Les places principals i centrals i els carrers i avingudes que en surten tenen noms de diverses regions espanyoles i de països americans.

La Casa Malagrida del passeig de Gràcia de Barcelona també fa un homenatge a l’Argentina, ben palès, a més a més, amb l’efígie del còndor dels Andes i un medalló dedicat a Bartolomé Mitre.

Fill il·lustre d’Olot (1957), el seu retrat figura a la Galeria d’Olotins Il·lustres.

Güell i Bacigalupi, Eusebi

16 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1846 – 8 juliol 1918)

Industrial i mecenes. Fill de Joan Güell i Ferrer. Cursà a Barcelona i a França estudis de dret, economia, política i ciències aplicades. El seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas uní dues de les famílies més representatives de la gran burgesia catalana del nou-cents. Fabricant de panes a Santa Coloma de Cervelló, en la Colònia Güell, fundà la companyia de ciments Asland.

Intervingué en política com a regidor de Barcelona (1875), diputat provincial (1878) i senador, i va presidir el Centre Català, fins que es va formar la Lliga Regionalista (1887).

Va patrocinar els Jocs Florals, i és sobretot recordat com a mecenes d’Antoni Gaudí, que li construí entre altres obres la capella de la Colònia Güell, el palau Güell, el parc Güell i El Capricho a Comilles (Cantàbria).

L’any 1918 rebé el títol de comte de Güell.

Fou el pare d’Isabel, Joan Antoni, Eusebi, Maria Lluïsa, Maria Cristina, Claudi, Santiago i Francesc Güell i López.

Gònima i Passarell, Erasme de

4 Respostes

(Moià, Moianès, 4 agost 1746 – Barcelona, 26 abril 1821)

Fabricant d’indianes. Fill del teixidor de llanes Josep Gònima i Puig  (Catalunya, segle XVIII – Moià, Moianès, 1802). Entrà d’aprenent (1757) a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona.

El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa; això li permeté, després de l’examen de rigor (1780), d’instal·lar-se com a fabricant. Passà a posseir una fortuna considerable que guanyà amb la seva fàbrica d’indianes del Raval de Barcelona, fundada el 1783, que el 1791 ocupava 1.500 persones. El mateix any comprà el privilegi de noble i fou membre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas (1802).

Instal·là un dels primers tallers a Catalunya de fabricació de maquinària tèxtil (1808). Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints. Carles IV de Borbó i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica.

La seva actitud durant la guerra del Francès fou contradictòria: acceptà la direcció de la Casa de Caritat (1812-14), però defensà els resistents processats a Barcelona.

El 1818 es matriculà com a comerciant. A Sant Feliu de Llobregat adquirí Ca l’Amigó, qualificada pel baró de Maldà com el Versalles de don Erasme, on construí la seva residència en un estil clàssic sever, amb una gran sala decorada probablement per Flaugier, i amb un pati barroc d’estil tradicional català.

L’explosió d’una caldera de vapor li costà la vida.

Foment de les Arts Decoratives

17 Respostes

(Barcelona, 1903 – )

(FAD)  Entitat. Formada per un grup d’industrials i gent d’ofici. El 1936 es va establir a la cúpula del Coliseum i des del 1972 té local propi a la part alta de la ciutat.

De les múltiples activitats que ha dut a terme es destaquen el certamen de la Taula Parada (1933), el saló monogràfic Hogarotel (que després va prendre el nom d’Expohogar), el concurs municipal d’arquitectura i interiorisme (premis FAD) i el premi Sebastià Gasch de circ i music-hall. De les diverses agrupacions que acull en destaca, des del 1960, l’ADI-FAD, de disseny industrial.

Enllaç web:  Foment de les Arts i del Disseny