(Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)
Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862).
Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).
(Igualada, Anoia, 8 setembre 1915 – Barcelona, 10 gener 1965)
Poeta en castellà. Escolapi.
És autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961).
Ha conreat, esporàdicament, poesia en català.
(Igualada, Anoia, 1901 – 1980)
Cineasta amateur. Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres col·laboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia (Cupido, 1945) i d’un drama (La cita, 1948) ambdós codirigits amb A. Moncunill.
Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa (1935), Fiesta del aspirantado y benjaminas (1943), La caja de cerillas (1944), etc realitzats gairebé sempre amb la col·laboració d’altres cineastes.
El 1952 corealitzà amb Josep M. Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans i que guanyà el Gran Premi d’Honor al Festival de Cannes.
(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).
(Igualada, Anoia, 1904 – 1978)
Cronista oficial d’Igualada des del 1952.
Ha publicat biografies d’artistes i personalitats igualadines i treballs històrics, com Història i llegenda de les Batalles del Bruc (1968). Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer (1971) i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada (1980).
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.
Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.
Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.
Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.
(Igualada, Anoia, 5 agost 1858 – Barcelona, 22 gener 1922)
Escultor. Format a l’Escola de Llotja i a París.
Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú).
(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)
Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).
Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.
Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.
(Igualada, Anoia, 28 març 1866 – Barcelona, 21 gener 1921)
Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l’ensenyament.
Fundador i director de la revista catòlica “La Creu de Catalunya” (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes.
(Igualada, Anoia, 23 desembre 1859 – Barcelona, 21 maig 1894)
Dirigent obrer, conegut pel Pelat. Fou un actiu propagandista de l’anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants.
Fou executat, acusat absurdament de còmplice de Paulí Pallàs, autor d’un atemptat contra Martínez Campos.
Fou el pare de Ramon Archs i Serra, al qual escriví una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat.
Dades dels Països Catalans 