Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)

Calvet i Mata, Rossend

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)

Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).

Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.

Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.

Boloix i Canela, Jaume

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 28 març 1866 – Barcelona, 21 gener 1921)

Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l’ensenyament.

Fundador i director de la revista catòlica “La Creu de Catalunya” (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes.

Archs i Solanelles, Manuel

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 23 desembre 1859 – Barcelona, 21 maig 1894)

Dirigent obrer, conegut pel Pelat. Fou un actiu propagandista de l’anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants.

Fou executat, acusat absurdament de còmplice de Paulí Pallàs, autor d’un atemptat contra Martínez Campos.

Fou el pare de Ramon Archs i Serra, al qual escriví una carta on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat.

Carulla i Estrada, Josep Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 octubre 1839 – Granada, Andalusia, 4 febrer 1919)

Escriptor. Professà l’ideari carlí i tradicionalista. El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX.

A la Tercera Guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany i assessor jurídic del pretendent Carles VII. Fundà a Madrid la revista “La Civilización” (1874-80) i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una curiosa versió de la Bíblia en versos castellans. Publicà Roma en el centenario de San Pedro (1867), Homenaje filial a su Santidad el papa Pío IX (1875), biografies de Pedro de la Hoz (1866) i de l’arquebisbe de Sevilla Joaquim Lluch i Garriga (1880), traduccions del francès, i una versió castellana de la Divina Comèdia (1874).

Caresmar i Alemany, Jaume

9 Respostes

(Igualada, Anoia, 10 octubre 1717 – Barcelona, 1 setembre 1791)

Eclesiàstic i erudit. Doctor en filosofia i teologia. Ingressa el 1742 i fou abat del convent de Bellpuig de les Avellanes (1754-57, 1766-69) i en classificà i ordenà l’arxiu. Treballà també en els arxius de diversos monestirs del país, i en el de la catedral de Barcelona. Es va dedicat a la investigació històrica, bé que molts dels seus grans projectes no van poder ésser realitzats.

Entre els seus treballs, destaca la Disertación histórica sobre la antigua población de Cataluña en la Edad Media, anomenada generalment Carta al barón de la Linde. Aquesta obra, escrita el 1780 i publicada el 1821, és una descripció històrico-geogràfica del Principat en la qual analitza els factors econòmics i demogràfics de la decadència de Catalunya a partir del segle XV. Una altra obra del mateix estil que l’anterior és l’anomenada Agricultura, comercio e indústria y consistencia y estado en que se halla cada partido de los que componen el Principado de Cataluña, que restà inèdita.

Altres obres importants són: Sobre el primado de la Iglesia de Tarragona (editada en català el 1924) i Sanctus Severus episcopus et martyr (Vic, 1764); també col·laborà a l’España sagrada d’E. Flórez; i com a obres no publicades hi ha un complement a la Bibliotheca Hispana de Nicolás Antonio, una història dels monestirs catalans, un episcopologi general, un comentari dels concilis sagrats celebrats a Catalunya i un estudi dels monuments eclesiàstics catalans.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.