Arxiu d'etiquetes: història religiosa

Cervera, comanda de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIX)

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l’Ametlla des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladern i tingué comanadors propis fins el 1805.

De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica; el 1245 s’hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià).

Causes Pies, Tribunal de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1315 – Catalunya, 1984)

Organisme, radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya i el bisbe Ponç de Barcelona, anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies, que coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós.

La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya (1984), ha suprimit tota referència a aquest Tribunal.

Catalunya, gran priorat de

11 Respostes

(Catalunya, 1319 – 1798)

Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Creat com a escissió de l’antiga castellania d’Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalano-aragonesa.

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya. Els gran priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan segle XVI, quatre cambres priorals (les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida).

Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa; el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a partir de l’ocupació de Malta per Napoleó, el 1798.

Castelló -Solsonès-

3 Respostes

(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)

Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.

A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.

Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.

Canfranc, dieta de -1154-

1 Resposta

(Canfranc, Aragó, 1154)

Assemblea de bisbes i nobles de Bearn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V de Bearn.

Candela, festes decennals de la

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1791 – )

Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.

Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

Brevis historia monasterii Rivipullensis

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1147)

Història del cenobi ripollès. Nom donat per l’arquebisbe Pèire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l’antiga Marca Hispànica.

La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifré I el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica.

El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi.

Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum Barcinonensium et Regum Aragonum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard.

Biblioteca Balmes

12 Respostes

(Barcelona, 1923 – )

Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques. Fundada per Ignasi Casanovas.

Administrada per la fundació Balmesiana i especialitzada en religió i filosofia, conté més de 35.000 volums. Entre les obres del seu fons cal fer esment de la biblioteca particular de Jaume Balmes.

Publica l’“Analecta Sacra Tarraconensia” i la “Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas”.

Enllaç web:  Biblioteca Balmes

Besalú, bisbat de

8 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.

Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.

Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.

A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.

El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.

Barcelona, missa de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Conjunt de peces polifòniques sobre l’Ordinari de la missa.

Procedent del repertori de la capella pontifícia d’Avinyó, i vinculada a la capella musical catalano-aragonesa, la tècnica d’aquesta missa deriva de la d’Ars Nova francesa.

Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l’hoquetus, procediment rítmic característic d’aquell art musical.