Arxiu d'etiquetes: guerra Segadors

Marca, Pèire de

(Gant, França, 24 gener 1594 – París, França, 29 juny 1662)

Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París.

Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662).

La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus, editada l’any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya.

Magarola i Fernández, Miquel Joan de

(Barcelona, 1589 – 1653)

Polític. Ciutadà honrat (1613) i noble (1643).

Regent del Consell d’Aragó a Madrid, en ésser consultat per Olivares sobre el millor sistema de sotmetre els catalans als seus projectes, li desaconsellà l’aplicació de la violència.

Romangué en el seu càrrec durant la guerra dels Segadors.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

5 Respostes

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.

Joan, Enric

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Era capità de cavalls al front de l’Empordà als inicis de la guerra dels Segadors (1640).

Fou un dels qui acompanyaren el diputat militar Francesc de Tamarit a Barcelona. Cooperà a la defensa de la capital.

Al front de la seva companyia, fou una figura destacada a la batalla de Montjuïc (1641). Sobresortí posteriorment en altres accions de guerra.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.

Forques, batalla de les -1642-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià, 7 octubre 1642)

Fet d’armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques.

L’exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Mothe.

Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.

Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – maig 1646)

Ciutadà de Barcelona. Diputat i fiscal de la generalitat.

Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost de 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró.

Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig. El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo.

Ferrer, Francesc -militar-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. A la batalla de Montjuïc (26 gener 1641) era un dels defensors del castell. Fou el primer a assenyalar els reforços catalans que arribaven a la fortalesa, circumstància que havia de decidir la gran topada d’aquella jornada.

Combaté durant tota la guerra dels Segadors, en què anà ascendint. Decidida la guerra el 1652, amb la caiguda de Barcelona, lluità contra els francesos. Fou mestre de camp del terç de València. El 1654 era cap de la guarnició de Barcelona.

Combaté posteriorment les infiltracions franceses a l’Empordà i al Ripollès.

Espenan, Monsieur

3 Respostes

(França, segle XVII)

Militar. En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa. Durant la guerra dels Segadors representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (juliol 1640) i en el pacte de Ceret (setembre 1640), celebrats amb el representant de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV.

El desembre de 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produí una gran indignació popular a Barcelona.

Obligat a anar a deturar l’exèrcit castellà a Martorell, canvià d’itinerari i fugí amb les seves tropes a França, saquejant els pobles que trobà pel camí. Més tard intentà de justificar-se acusant els catalans de manca de combativitat.

Du Plessis-Besançon, Bernard

1 Resposta

(París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, França, 6 abril 1670)

Enginyer militar. Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637.

Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (agost 1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana.

Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué establir les bases de l’acord signat per ell i per Pau Claris (desembre 1640) quan les tropes franceses d’Espenan havien ja entrat al Principat.

En caure Tarragona a les mans de Felip IV, aprofità la situació per forçar la proclamació de la República Catalana sota protecció de França, i assolí que, davant l’avanç de les tropes castellanes, Pau Claris proclamés, al cap de poc, la subjecció del Principat a la monarquia francesa (contra l’opinió de Richelieu, que preferia una Catalunya independent).

Organitzà amb eficiència la defensa de Barcelona, juntament amb el conseller en cap de la ciutat, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit, fet que contribuí directament a la victòria franco-catalana de Montjuïc (26 gener 1641). Poc temps després fou substituït pel mariscal La Mothe i traslladat a França.

El 1644 retornà a Catalunya, on exposà al lloctinent comte d’Harcourt, les queixes del Principat pels abusos de les tropes franceses.

Les seves Mémoires… (publicades el 1892) són bàsiques per a l’estudi de la Guerra dels Segadors.