Arxiu d'etiquetes: guerra Segadors

Copons i de Tamarit, Joan de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642)

Comanador de Sant Joan. Oncle de Ramon de Copons i de Grimau.

Durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa (1640).

Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Francesc Cabanyes.

El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni.

Copons i de Tamarit, Felip de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Rosselló, 1686)

Polític. Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig. Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la Guerra dels Segadors fou partidari de França.

Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès: el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu nét Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms (1715-86), des del 1748.

Coll de Balaguer, batalla del -1640-

2 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, 10 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, que s’escaigué entre el Coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà.

Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils.

Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat.

Cambrils, setge de -1640-

4 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.

Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.

Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.

El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

Calbó i Gualbes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)

Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.

Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).

Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.

En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.

Els últims anys lluità novament a Flandes.

Cabanyes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d’Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets.

Aymerich, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)

Noble. A l’inici de la guerra dels Segadors, manava un dels cossos de forces catalanes que es posaren en campanya, des de Lleida, pel desembre de 1640, amb el propòsit de distreure l’atenció de l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que avançava cap a Barcelona des de Tortosa, i d’infondre respecte al que s’alineava a la frontera d’Aragó.

Fruit d’aquestes maniobres diversives fou la reeixida incursió a Tamarit de Llitera, primer èxit franc de les armes de la Generalitat en aquella guerra, que es trobava llavors als seus començos. Passà després a Barcelona.

En 1641 hi rebé secretament el delegat francès Argenson, per donar-li la benvinguda a la ciutat, on el nou vingut entrà sense fer pública la seva arribada.

Antich, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya el 1640.

Com a tal, tingué un paper destacat al complex procés polític que desfermà la guerra de Separació i la reconeixença, com a sobirà de Catalunya, del rei Lluís XIII de França, després d’uns dies de constitució del Principat en república independent.

Amigant i Carreres, Josep d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1645)

Diputat i assessor militar de la Generalitat. S’oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors.

Arran d’una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat.

Amat i de Bosch, Gispert d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, 1646)

Frare benedictí. En 1644 era abat del monestir de Sant Pere de Galligants.

Havent estat elegit Diputat Eclesiàstic el 22 de juliol de 1644, fou, com a tal, president de la Generalitat, en moments ben difícils de la guerra de Separació. Irritat contra les arbitrarietats dels aliats francesos, protestà repetidament.

Acusat de prendre part en una conspiració, fou empresonat, amb gran escàndol, el 18 de març de 1646, per ordre del virrei francès.