Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Empúries, Mestre d’

Deixa un comentari

(França ?, segle XV – Catalunya, segle XV)

Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d’Empúries, dedicat a sant Miquel (Museu Diocesà de Girona), datable vers el 1450.

Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l’estil internacional a Catalunya, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia.

Hom ha atribuït a la mateixa mà -com a primerenca- una taula de Sant Joan Baptista i sant Esteve (Museu d’Art de Catalunya), procedent de Puigcerdà.

L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà.

Emeri

Deixa un comentari

(França, segle VIII – Catalunya, segle VIII)

(o Mer) Personatge. Fill de Baldivi i de Càndida o Càndia.

Segons la tradició, anà a Catalunya amb l’exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d’un lleó o un drac i hi fundà un monestir.

Més tard es retirà a fer penitència a Sant Esteve de Guialbes, on l’anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort.

Hom el situa entre el 778 i el 798; algú l’identifica amb Mercoral de Banyoles (822).

La seva capella de Guialbes consta des del segle XIII; el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies.

Venerat com a sant, com també la seva mare, hom en celebra la festa el 27 de gener.

Elisabet de Narbona

7 Respostes

(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)

Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.

Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.

La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

Elias i Cornet, Josep

Deixa un comentari

(Courbevoie, França, 17 setembre 1941 – Cadaqués, Alt Empordà, 1 juliol 1982)

Poeta i narrador. Publicà poesia en castellà i en català: Per a duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar (1971, premi Carles Riba), Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) i Davant del fat com si no hi fos (1982), així com narració: La dona del capità (1977) i Descomposicions (1980).

Eimilda

Deixa un comentari

(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)

(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.

Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.

Duhesme, Philippe-Guillaume

6 Respostes

(Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815)

(comte de Duhesme)  Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona.

Governador general de la ciutat, no pogué completar l’ocupació del Principat i, per l’excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810).

Dugommier, general

5 Respostes

(Basse-Terre, Guadalupe, França, 1 agost 1738 – Mont-roig, Alt Empordà, 18 novembre 1794)

(Jacques-François Coquille)  Militar. Pel gener de 1794, durant la Guerra Gran, fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793.

Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar: el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al Voló (Rosselló), fet que li comportà la recuperació d’una gran part del territori. Presentà (12 maig) un pla d’annexió de Catalunya a França.

Conquerí el fort de Sant Elm (on fou ferit), Cotlliure i Portvendres i concentrà les forces (20.000 homes) en el setge del fort de Bellaguarda, que es rendí el 18 de setembre. Mentrestant, la divisió de la Cerdanya havia ocupat Ripoll, Sant Llorenç de la Muga i Camprodon.

L’atac previst al Principat no s’inicià fins al novembre: les tropes franceses, amb l’avantguarda acantonada al castell de Mont-roig, atacaren les fortificacions que el comte de La Unión havia bastit per protegir Figueres.

En l’acció moriren Dugommier i el comte de La Unión, i al cap de pocs dies capitulava Figueres. Fins el 1826 estigué enterrat a la plaça de la República de Perpinyà, juntament amb el general Dagobert.

Ducloux, René

1 Resposta

(França, segle XVI – Saragossa ?, després 1559)

Escultor actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts o mestre Reiner.

És autor, amb el mestre d’obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona (actualment de la Mercè des del 1868); encarregada el 1516 pel futur vice-canceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement; el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven.

Hom el sap actiu a Saragossa el 1559.

El cognom apareix també amb la grafia Duclaux.

Du Plessis-Besançon, Bernard

1 Resposta

(París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, França, 6 abril 1670)

Enginyer militar. Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637.

Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (agost 1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana.

Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué establir les bases de l’acord signat per ell i per Pau Claris (desembre 1640) quan les tropes franceses d’Espenan havien ja entrat al Principat.

En caure Tarragona a les mans de Felip IV, aprofità la situació per forçar la proclamació de la República Catalana sota protecció de França, i assolí que, davant l’avanç de les tropes castellanes, Pau Claris proclamés, al cap de poc, la subjecció del Principat a la monarquia francesa (contra l’opinió de Richelieu, que preferia una Catalunya independent).

Organitzà amb eficiència la defensa de Barcelona, juntament amb el conseller en cap de la ciutat, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit, fet que contribuí directament a la victòria franco-catalana de Montjuïc (26 gener 1641). Poc temps després fou substituït pel mariscal La Mothe i traslladat a França.

El 1644 retornà a Catalunya, on exposà al lloctinent comte d’Harcourt, les queixes del Principat pels abusos de les tropes franceses.

Les seves Mémoires… (publicades el 1892) són bàsiques per a l’estudi de la Guerra dels Segadors.

Dolça I de Provença

9 Respostes

(Provença, França, vers 1095 – Catalunya, 1127)

Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença.

Mort Gilbert (vers 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva.

Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l’any 1113, li feia donació dels seus territoris.

Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d’Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.