Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Badia, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1777 – Fontenay-sur-Loign, Orleanès, França, 1850)

Eclesiàstic i polític. Cosí de Domènec Badia i Leblich. Ingressà a l’orde caputxí, i més tard se secularitzà (1802) i passà a ésser capella militar.

Durant la guerra del Francès inicià a Mallorca (1811-15) una campanya de signe liberal i anticlerical Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión (Palma de Mallorca, 1813; Barcelona, 1820), però hagué d’exiliar-se a França en instaurar-se l’absolutisme fernandí.

Asprer, Josep d’ -eclesiàstic-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Avinyó, Provença, França, 1719)

Eclesiàstic austriacista. Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell.

Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1714 fou membre de les juntes de la Generalitat.

Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714)

Anguera i Iglésies, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – París, França, 12 setembre 1967)

Metge, biòleg i investigador. Treballà a l’Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d’investigació.

Cofundador del Centre d’Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París.

S’especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.

Anglada i Pintó, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)

Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.

Destacà com a retratista.

Andreu i Estany, Marià

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)

Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.

L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).

Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.

Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.

André, Marius

Deixa un comentari

(Santa Cecília de les Vinhas, França, 5 juny 1868 – París, França, 12 setembre 1927)

Escriptor i traductor. Va traduïr Santiago Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a “La Veu de Catalunya”.

Escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l’empire espagnol d’Amèrica (1922).

Amat -bisbe i sant-

Deixa un comentari

(Tarragona, segle VII – Sens, França, 690)

Sant i bisbe de Sens.

L’església en celebra la diada el 13 de setembre.

Àlvar I d’Urgell

35 Respostes

(Burgos, Castella, 1239 – Foix, França, 1268)

(o Àlvar de Cabrera)  Comte d’Urgell (1243-67). Fill de Ponç I de Cabrera i de Maria Girón. En morir el seu pare (1243) i, poc després, el seu germà Ermengol IX, heretà el comtat d’Urgell, encara que no en prengué possessió fins al 1253.

Poc abans, i a instàncies de Jaume I de Catalunya, s’havia casat amb Constança de Montcada, però renuncià a aquesta unió per casar-se amb Cecília, filla de Roger Bernat II de Foix (1256).

Pere (I) de Montcada, ajudat per Jaume I i altres nobles, obtingué una sentència favorable del bisbe d’Osca, nomenat pel papa Alexandre IV, i envaí el comtat per obligar Àlvar a avenir-se al primer matrimoni (1259).

En 1260 se signà una treva i el 1263 Àlvar acceptà la sentència eclesiàstica i tornà amb Constança, però un nou tribunal eclesiàstic, reunit a instàncies dels Foix, sentència a favor de Cecília (1264), i Àlvar tornà amb ella.

El plet es prolongà encara dos anys, fins que Àlvar es negà obertament a acceptar una nova sentència desfavorable (1266). Llavors Jaume I ocupà el comtat i Àlvar es refugià al comtat de Foix, on morí.

Altés i Casals, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, 1780 – Marsella, França, 27 octubre 1838)

Dramaturg, poeta i periodista. D’expressió castellana, utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.

Milità a la política liberal. Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres (1822); fou també director al Teatre de la Santa Creu.

Escriví en el “Diario de Barcelona” i en el “Diario Constitucional”, on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular. També fou redactor i formà part del grup d’“El Propagador de la Libertad”.

El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament.

El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara (1827?), mostren encara el gust neoclàssic, però el tema de l’obra al·ludida deriva ja cap a un romanticisme al qual es lliurà plenament en drames com Los caballeros de la banda.

El criteri polític, i no únicament l’estètic, l’impulsà a traduir, entre d’altres, obres de Voltaire, George Sand, Dumas i Walter Scott.

Algarra i Abellán, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1817 – París, França, 16 març 1887)

Militar i polític. Destacat cap carlí, fou de l’estat major de Ramon Cabrera i ajudant del pretendent Carles V.

Derrotada la seva causa, emigrà a París. Hi féu fortuna amb una empresa de publicitat.

Escriví algunes obres de teatre.