(Barcelona, 1879 – París, França, 1939)
Pintor i galerista. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell, germà de Claudi i pare de Rosa-Antonieta Castelucho i Camell.
Establí a Montparnasse la botiga-galeria d’art “Castelucho”, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O’Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrén, Nonell, etc.
(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)
Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.
Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.
Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.
Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.
(Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)
Militar carlí, conegut pel Gravat d’Àger. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara.
En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S’exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853).
Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer.
Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s’acabà, s’exilià definitivament a França.
(Valls, Alt Camp, 12 desembre 1898 – París, França, 18 gener 1976)
Pintor. Deixeble d’Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d’Octubre (1948 i 1949).
Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella.
Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).
Arnau de Castellbó * Veure> Arnau I de Castellbó (vescomte de Castellbó, 1185-1226).
Elisabet de Castellbó (Catalunya, segle XIV – França, 1412) Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d’Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.
Ermessenda de Castellbó * Veure> Ermessenda de Castellbó (comtessa de Foix, 1208-30).
Gastó II de Castellbó * Veure> Gastó IV de Foix (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1436-72).
Mateu de Castellbó * Veure> Mateu I de Foix (vescomte de Castellbó, 1381-99, i comte de Foix, 1391-99).
Pere I de Castellbó * Veure> Pere I de Castellbó (vescomte de Castellbó, segle XII).
Ramon de Castellbó * Veure> Ramon II de Castellbó (vescomte de Castellbó i Cerdanya, 1151-85).
Roger I de Castellbó * Veure> Roger IV de Foix (vescomte de Castellbó, 1230-65, i comte de Foix, 1241-65).
Roger Bernat I de Castellbó * Veure> Roger Bernat II de Foix (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1223-41).
Roger Bernat II de Castellbó * Veure> Roger Bernat III de Foix (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1265-1302).
Roger Bernat III de Castellbó * Veure> Roger Bernat III de Castellbó (vescomte de Castellbó, 1315-50).
Roger Bernat IV de Castellbó * Veure> Roger Bernat IV de Castellbó (vescomte de Castellbó, 1350-81).
(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)
Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.
Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.
Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).
Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)
Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.
Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).
Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.
(Barcelona, 27 setembre 1880 – París, França, 17 febrer 1901)
Pintor. Germà de Lluïsa. Concurrent d’Els Quatre Gats.
Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on se suicidà.
En la seva prometedora jovenesa havia destacat en la pintura al pastel, amb una brillant observació dels carrers i dels espectacles de París.
Hi ha obres seves al Cau Ferrat de Sitges i a diverses col·leccions.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)
Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).
Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.
Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.
(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)
Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.
Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.
Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.
A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.
Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.
Dades dels Països Catalans 