Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Casanova i Estorach, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)

Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.

Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.

Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).

Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.

Casanova, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)

Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.

Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).

Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.

Casagemas i Coll, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1880 – París, França, 17 febrer 1901)

Pintor. Germà de Lluïsa. Concurrent d’Els Quatre Gats.

Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on se suicidà.

En la seva prometedora jovenesa havia destacat en la pintura al pastel, amb una brillant observació dels carrers i dels espectacles de París.

Hi ha obres seves al Cau Ferrat de Sitges i a diverses col·leccions.

Capdevila i Puig, Andreu

Deixa un comentari

(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)

Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.

Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.

Campanyà i Mas, Camil

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)

Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.

Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.

Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.

A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.

Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.

Cama i Prats, Martí

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1864 – Reims, França, 1914)

Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers.

Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París.

Ferran Callicó i Botella

Callicó i Botella, Ferran

2 Respostes

(Barcelona, 1902 – Néronde, França, 1968)

Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres.

Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933).

Defensor del classicisme, s’oposà a tota mena d’avantguardisme i d’art compromès (L’art i la revolució social, 1936).

El 1939 s’exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les.

Calbó i Gualbes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)

Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.

Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).

Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.

En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.

Els últims anys lluità novament a Flandes.

Boixader i Bonet, Lluís

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)

Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.

L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.

S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.

A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.

Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Buxó i Bes, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)

Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.

Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.

Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.

Fou germà seu, Manuel Buxó i Bes  (Barcelona, segle XIX) Gravador. Col·laborà amb el seu germà en notables treballs per a llibres.