Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Garsenda de Provença

1 Resposta

(Provença, França, segle XIII – 1268)

Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.

Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.

Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.

Garsenda de Besalú

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)

Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

Garra, Felip

Deixa un comentari

(Girona, segle XVII – Leucata, Llenguadoc, 1637)

Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló.

Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra.

Foulché-Delbosc, Raymond

2 Respostes

(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)

Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).

Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.

Florit i Rodero, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Madrid, 1909 – París, França, 22 novembre 2000)

Pintor. Format a Madrid i París (1935), s’establí després a Barcelona.

En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.

Ferrer, Vicent -sant, 1350/1419-

63 Respostes

(València, 23 gener 1350 – Gwened, Bretanya, França, 5 abril 1419)

Eclesiàstic, escriptor i sant. El 1367 va ingressar a l’orde dels dominics, de la qual va ésser nomenat predicador general el 1389. Va escriure el 1380 el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate, en defensa del papa d’Avinyó Climent VII. Benet XIII el va cridar a la cort papal i el va nomenar capellà domèstic.

Influït pel papa i la cort de Castella, va contribuir com a compromissari de Casp a imposar el candidat Ferran I d’Antequera.

Les seves predicacions, d’una gran habilitat, van obtenir conversions multitudinàries impressionants. Del 1412 al 1416 es va dedicar a la conversió dels jueus i va recòrrer la península ibèrica.

Falcó -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Falcó  (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

Feliu Falcó  (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.

Josep Agustí Falcó  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.

Domènech i Vicente, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – París ?, França, segle XX)

Escultor. Residí gairebé sempre a París.

El Museu d’Art Modern barceloní té les seves obres titulades Després de la Comunió (1907) i Testa de vell (1923).

Dalechamps, Jacques

Deixa un comentari

(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)

Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

Cós i Duran, Joan

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)

Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.

Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.