Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Bacallar i Sanna, Vicenç

1 Resposta

(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)

Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.

Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).

Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.

Abri-Descatllar, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)

Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.

Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.

Millet i Farga, Lluís

1 Resposta

(Corfú, Itàlia, 1911 – Porto, Portugal, 1976)

Violoncel·lista. Nebot de Lluís Millet i Pagès. Deixeble de Gaspar Cassadó, el 1927 guanyà el premi Parramon i, dos anys després, una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a París.

Des del 1968 fou violoncel·lista solista a l’Orquestra Simfònica de Porto (Portugal).

Marrades i de Vic, Baltasar

Deixa un comentari

(València, 28 novembre 1560 – Praga, Txèquia, 12 agost 1638)

Militar. Castellà d’Amposta (1635), participà a les guerres de Milà, del Piemont i de Flandes (1694). A les ordres dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II, lluità contra els turcs a Hongria i Transilvània (1605), i contra els venecians al Friül (1617).

Durant la guerra dels Trenta Anys lluità a Bohèmia (1618), Hongria (1623) i Alemanya (1624). Fou ambaixador de Ferran II a Madrid (1625), i comandant suprem de Moràvia (1627).

Morí quan era general de la corona de Bohèmia.

Friz, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1711 – Àustria ?, segle XVIII)

Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista.

Expulsat el seu orde d’Espanya, passà a Àustria, on exercí l’ensenyament i publicà obres didàctiques.

Fastenrath, Johannes

7 Respostes

(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)

Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.

En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.

Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomàs

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 21 desembre 1646 – Estremoz, Portugal, 29 juny 1705)

Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

Eiximeno, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Comas i Camps, Margarida

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)

Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.

Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).

Chaves, Pedro de

1 Resposta

(Zafra, Extremadura, vers 1512 – Lisboa, Portugal, 1584)

Escriptor. Ingressà a Montserrat el 1534.

És autor d’un Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena (Barcelona 1549), d’un gran interès literari i doctrinal.