Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.
Airoto
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: estanys
Vila-sana (Pla d’Urgell)
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 19,10 km2, 249 m alt, 721 hab (2017)
(ant: Utxafava) Situat al nord-est de la comarca, a l’est de l’antic estany d’Utxafava o estany d’Ivars, actualment dessecat, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Agricultura amb conreus de cereals, hortalisses, fruiters i farratges. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Mollerussa.
El poble és al sud de l’estany d’Utxafava; església parroquial de Sant Miquel.
El municipi comprèn, a més, la caseria de les Novelles i el despoblat dels Obergs.
Fins al 1935 formà part del municipi de Castellnou de Seana, amb el nom d’Utxafava.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilamòs (Vall d’Aran)
Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)
Situat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.
La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.
La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Ullastret (Baix Empordà)
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,09 km2, 49 m alt, 295 hab (2017)
Situat a la dreta del Daró, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és pla,en una gran zona on hi havia hagut la llacuna d’Ullastret, que fou dessecada al segle XVIII.
A l’agricultura s’alternen els conreus de secà (gra d’aresta, userda) amb els de regadiu (blat de moro i hortalisses). Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. Població en descens.
El poble es troba en una elevació damunt les terres baixes, al sud-oest del puig de Sant Andreu, on hi ha les importants restes de la ciutat ibèrica d’Ullastret; conserva part de les muralles i restes de l’antic castell de Ullastret; l’església parroquial de Sant Pere és un notable edifici d’estil romànic (segle XI).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)
Situat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.
Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.
La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.
El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Teià (Maresme)
Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)
(o Taià) Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).
Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.
La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.
Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.
A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Siurana d’Empordà (Alt Empordà)
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,53 km2, 33 m alt, 159 hab (2017)
Situat a la depressió empordanesa, en una plana al·luvial entre la Muga i el Fluvià, a les vores del canal Sirvent, al nord-est de la ciutat de Girona. Les antigues llacunes, com els estanys de Siurana, han estat dessecades.
L’agricultura ocupa tot el territori, amb predomini de la trilogia cereals, blat de moro i userda; havien tingut importància els conreus d’oliveres i vinyes. Complementen l’economia les activitats derivades del sector agrícola i la ramaderia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.
El poble és a la vora del rec Sirvent. Església parroquial de Santa Coloma. Restes de l’antic castell de Siurana.
El municipi comprèn, a més, el lloc de Baseia.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Sils (Selva)
Municipi de la Selva (Catalunya): 29,91 km2, 76 m alt, 5.910 hab (2017)
Situat al centre de la depressió selvatana, on hi havia l’estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, a les vores de la riera de Malavella i drenat també per la riera de Sils, afluent per l’esquerra de la riera de Santa Coloma. La meitat del terme municipal és ocupat per la vegetació natural (pins, alzines i sureres).
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; aquesta aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, farratge i moresc; el secà dóna cereals i vinya. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Les activitats industrials són força diversificades: tèxtil, pasta de paper, alimentària (embotits), de la construcció i derivada de la fusta (serradores). Població en ascens.
El poble és a la dreta de la riera de Sils. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 1246). Hostal del Rolls (amb un museu de cotxes antics).
El municipi comprèn, a més, el poble de Vallcanera i les caseries de les Mallorquines, de la Barceloneta i de la Granota.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut
Serinyà (Pla de l’Estany)
Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,38 km2, 188 m alt, 1.117 hab (2017)
Situat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja.
La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.
El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).
El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l’església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d’Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l’antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la bora gran d’en Carreres, el reclau Viver, la d’En Pau, Mollet, cova dels Encantats i de l’Arbreda.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola
Puigcerdà (Baixa Cerdanya)
Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)
Situat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.
Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.
La vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.
Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.
Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna
Dades dels Països Catalans 